La quantitat d'incertesa que podem tolerar no és infinita, i estem assolint cotes que fan pensar en la proximitat del límit a partir del qual els ciutadans podem fer coses impensables, com apuntar-nos en massa a una secta de redempció alienígena -preferentment amb origen a Ganimedes, que és un nom molt astral- o convertir-nos al terraplanisme absolut, doctrina que no tan sols nega l'esfericitat del planeta i l'arribada a la Lluna sinó totes les altres coses que coneixem per la televisió, i que al seu parer són pures representacions a càrrec d'actors a les ordres dels grans poders ocults. De fet, els més radicals creuen que la televisió també és una aparença i que tots els humans estem endollats pel clatell a un gran ordinador (sí, és l'argument de Matrix). Dit així sona a ximpleria, però l'ofensiva de les incerteses és generalitzada i avança en els fronts més diversos. No sabem res sobre res. Ni quan s'acabarà la pandèmia, ni com serà el principi del curs escolar -i encara menys el final-, ni si els rebrots descontrolats portaran a una tardor confinada que liquidi els autònoms supervivents, ni en quin moment els governs no es podran endeutar més, ni si la factura arribarà a les pensions... No sabem si d'aquí a cinc anys manaran els americans, els xinesos o els russos, ni si Europa continuarà existint, ni si la democràcia liberal haurà resistit l'embat autoritari, ni si la confrontació haurà trobat la manera de ser intel·ligent com reclama Puigdemont -cal entendre que s'ho reclama a si mateix-, ni si el canvi climàtic haurà respectat la fageda d'en Jordà... No podem estar segurs de quasi res, i justament per això necessitem poder confiar cegament en les poques certeses restants, aquelles que ens permeten, malgrat tot, estar relativament segurs de la nostra posició en el planeta i en la història. De manera que deixin de jugar amb el futur de Messi i d'especular amb la seva sortida del Barça. Si la simbiosi entre el diví futbolista i els colors blaugrana deixés de ser indissoluble, el relativisme més descarnat s'apoderaria de la nació, i totes les creences i totes les esperances serien declarades inconsistents.
