En el capítol de la sèrie estiuenca que publica aquest diari sobre les places de Manresa signada per l'historiador Francesc Comas dedicat a la plaça d'Anselm Clavé explicava que el segon brot de la grip que va afectar la ciutat l'any 1918 el va causar una trobada de 29 corals per retre homenatge a Anselm Clavé i batejar amb el seu nom l'esmentada plaça. Quatre dies després, va començar el segon brot de la malaltia i ja no va parar d'escampar-se fins al desembre, i va causar una mortaldat. Si hi ha quelcom que ens ofereix la història i els historiadors que ens l'acosten és corroborar que tot és cíclic. Encara que ens pensem que la pandèmia que estem patint és un fet extraordinari, ja hi ha generacions anteriors que han passat per etapes crítiques similars. La diferència és que fa cent anys no hi havia ni la meitat dels mitjans que tenim actualment per comunicar-nos, per informar-nos, per estar a l'aguait del que és millor que no fem per precaució. Amb totes aquestes eines, seria interessant que, malgrat la inevitabilitat que es repeteixin pandèmies com la que estem vivint avui en dia, fóssim capaços entre tots plegats que la idiotesa quedi relegada només a uns quants. És a dir, que anar a espetegar a un altre confinament perquè hem volgut ser els més llestos de la classe no sigui també un fet cíclic. Si pot ser...