El FC Barcelona ha mercantilitzat el seu passat. El llegat de Cruyff, recollit per Guardiola i articulat a través de Leo Messi és, a hores d'ara dins les oficines del Camp Nou, un producte de màrqueting. És una idea en la qual no creus, però te l'aprens i fingeixes estimar-la per vendre-la. Un cercle pervers que no té aturador, i gira sobre si mateix a una velocitat desmesurada.
Ronald Koeman n'és l'última víctima. La llegenda del FC Barcelona, l'heroi de la primera Copa d'Europa, és el nou cap de turc de Josep Maria Bartomeu. Koeman ha arribat, més que per crear un projecte, per revitalitzar una idea que és morta. Als caps dels membres de l'actual junta directiva, la figura de l'holandès és cruyffisme, i com que aquesta praula ha quedat reduïda a un eslògan, ja no en coneixen el significat, l'han oblidat. El futbol és l'última cosa que els interessa.
Ara toca preguntar-se què passarà amb Messi. El pal de paller del Barça des de la marxa de Guardiola, el jugador que més focs ha apagat i més ha gua-nyat. Ningú entén tant el club com ell. Potser d'aquí un silenci que fa esgarrifar els aficionats, que comencen a veure com sota la manca de resposta per part del capità s'amaga una decepció gegantina. Un dolor profund.
Ja no hi ha res que consoli els aficionats. Res sota la màscara suposadament cruyffista de Bartomeu i la junta. I l'única cosa pitjor que la mentida és la buidor, que no és res més que l'absència absoluta de qualsevol pla.
