La llei que regula l'estat d'alarma estableix que aquest podrà ser dictat, entre d'altres, en cas de «crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus». El mes de març el Govern espanyol va recórrer a aquest mecanisme davant l'epidèmia de covid-19. La mateixa llei diu que quan els fets alarmants «afectin exclusivament tot o part de l'àmbit territorial d'una comunitat autònoma, el seu president podrà sol·licitar del Govern [central] la declaració d'estat d'alarma». Ahir Pedro Sánchez va projectar el focus de l'atenció sobre aquest article i va convidar els governs autonòmics a fer la corresponent petició si veien que se'ls descontrolaven els rebrots i no disposaven d'eines legals per fer posar ferms els propagadors. I és que s'està repetint a diferents punts del territori espanyol una mateixa situació: el president o el conseller de Salut decideix que no es pot fumar al carrer, o que els bars han de tancar a mitjanit, i apareix un jutge que anul·la la decisió per qüestió de competències o en defensa de la llibertat individual -en aquest cas, les de fumar o fer el tronera, que no he sabut trobar a la Constitució, però deuen existir. Una llibertat que només pot ser limitada per al conjunt de la població, segons els jutges, en aplicació de la llei que permet restringir drets fonamentals, que és la dels «estats d'alarma, excepció i setge». O sigui -venen a dir- que si volen prohibir fumar, abans s'ha de declarar l'estat d'alarma, com al març. És un problema, i Sánchez ha proposat la solució: demanin-nos-el i nosaltres el decretarem, només per a la comunitat i amb les especificacions que ens proposin. I després, quan el Congrés l'hagi de ratificar, o prorrogar en el seu cas, Sánchez estableix que sigui el president autonòmic qui pugi a la tribuna i convenci les se-nyories, «en coherència amb la nostra voluntat de cogovernança». Ha tingut, el president, una encegadora il·luminació federal? És possible, però també pot ser que tingui ganes de veure com promouen i defensen l'estat d'alarma dirigents de partits que li van dir de tot excepte bonic quan ell va aplicar-lo al conjunt de l'Estat.
