És un dels debats estrella aquests dies entre els cerdans: la difícil convivència amb un tipus de segon resident altiu, prepotent i mal educat, o educat d'una altra manera de la que regeix una comunitat petita i rural com la del Pirineu. Als pobles en general tothom es respecta. Ja no tan sols per educació, sinó també perquè l'altre forma part del mateix col·lectiu que un mateix. Tothom forma el poble i la comarca, de manera que l'empatia, i si cal la paciència, impregnen les relacions. Hi ha un tipus de segon resident que viu d'una altra manera, habituat a manar i ser obeït. De situacions tenses n'hi ha cada dia. Un amic que reparteix aliments en furgoneta és perseguit per mitja comarca per un conductor molest que l'increpa perquè li ha fet perdre temps; en una activitat de tirolines pels arbres, una família recrimina a un nen que va davant seu que fa el circuit massa lentament i l'insten a abandonar; llogaters de bicis elèctriques que fan anar de corcoll els empleats amb foteses; a la cua del supermercat una clienta genera una discussió perquè li sembla haver perdut un torn; i a les xarxes socials, l'argument omnipresent que els cerdans ara sí que volen els barcelonins pels seus diners. Un argument a tocar del colonialisme. Sortosament molts altres segons residents s'estimen la Cerdanya i se'n senten part.