L'estiu és una època propícia per a lectures diferents, que ens obrin la ment. Enguany, jo he optat -mig per atzar, mig per curiositat- per tres llibres «verds». Sobre la tauleta de nit, encara per encetar, hi ha Walden, o la vida als boscos"de Henry David Thoreau (les reflexions d'aquest escriptor-pensador transcendalista del segle XIX durant els dos anys que va viure en una cabana al bosc, tot un cant al retorn a la natura). D'altra banda, tinc força avançat Liberación animal, de Peter Singer, el gran clàssic del moviment animalista. En aquesta obra es denuncia el patiment innecessari que s'infligeix als animals tant a través dels experiments científics com de la indústria ramadera a l'engròs. És un text del 1975, però malgrat les lleis per millorar els drets dels animals que han anat apareixent, encara no hem avançat prou en aquest tema de profundes implicacions ètiques. I és que, com diu a la introducció Yuval Noah: «La marxa del progrés humà està sembrada d'animals morts».

Finalment, ja he acabat el best-seller La vida secreta dels arbres, de Peter Wohlleben, en què se'ns revela que els arbres parlen entre ells (a través de les arrels, dels sons que emeten i de substàncies odorífiques); que s'ajuden els uns als altres, i que també competeixen («al bosc, impera la llei del més fort» -adverteix-); o que la seva salut depèn de l'estabilitat del bosc com a ecosistema, i que pateixen, i a la ciutat encara més, de manera que la majoria no arriben a vells! Descobrim igualment que els arbres fins i tot es desplacen, a través del canvi generacional -arriben a travessar continents sencers-, i que necessiten descansar tant com nosaltres: la privació de son els provoca efectes negatius. Però el més sorprenent és que Wohlleben sosté que els arbres tenen memòria, emocions i un caràcter propi -n'hi ha de prudents i d'agosarats-, i que saben comptar i posseeixen alguna mena d'intel·ligència. Excés d'antropomorfisme? (és a dir, projecció de qualitats humanes en altres sers vius). O a la inversa, el problema és que som uns «especistes» i ens hem acostumat a veure com a objectes tot allò que no és humà? En tot cas, després de llegir el llibre, no pots tornar a mirar els nostres boscos de la Catalunya Central amb els mateixos ulls? tot i sabent que no n'hi ha cap «d'originari», perquè els boscos primaris varen desaparèixer fa segles. Precisament, potser hauríem de prendre model de països com Alemanya, que han decidit que com a mínim un 5% dels terrenys forestals s'han de deixar al seu aire (boscos «alliberats», se'n diuen, i serien el revers dels parcs naturals, que es cuiden molt).

Sempre he pensat que l'animalisme (lluitar per evitar la discriminació negativa dels «animals no humans») serà una ideologia important aquest segle, però potser s'anirà més enllà i tot d'això i entendrem que tots els éssers vius -també arbres i plantes- mereixen ser titulars de drets. Si més no, a Suïssa la Constitució ja estableix que «el tracte amb animals, plantes i altres organismes ha de ser respectuós amb la dignitat de les criatures» i, per exemple, està prohibit collir flors del marge dels camins si no és per un motiu justificat.