L'evangeli d'aquest diumenge ens mostra un dels ensenyaments més significatius de Jesús: «Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà».
La intenció de les paraules de Jesús és mostrar de forma clara dues maneres molt diferents d'orientar la vida: una et porta cap a una salvació enganyosa, i l'altre et condueix cap a la veritable salvació.
La primera opció es fonamenta a posar el jo com a objectiu suprem de la pròpia existència, és una manera de viure que cerca sempre el propi benefici i que condueix a l'ésser humà, com a tal, a la perdició.
La segona via consisteix a saber renunciar a la pròpia seguretat, buscant no solament el propi bé sinó també el bé dels altres. Aquest estil de vida basat en la generositat condueix l'ésser humà a la veritable salvació.
L'advertiment de Jesús ens hauria de fer reflexionar a tots plegats i preguntar-nos: quin futur espera a la Humanitat quan els poders econòmics busquen el seu propi benefici, els països vetllen pel benestar d'uns quants i els individus es mouen només per interès propi? Com es pot parlar de progrés en un món on hi ha milions de persones que viuen de manera infrahumana immerses en la misèria? La lògica que dirigeix en aquests moments el món és irracional, cada vegada, i de manera insaciable, necessitem més per sentir-nos satisfets, més productivitat, més consum, més divertiment, més poder sobre els demés...
Si no estem disposats a renunciar al benestar exclusiu d'uns quants en benefici d'un benestar per a tots, si l'economia no es posa al servei del veritable progrés que vol dir solidaritat, igualtat i justícia a nivell mundial, tindrem un món cada vegada més deshumanitzat i injust. L'afany d'acumular riquesa i poder d'uns pocs, porta a l'exclusió de la majoria. La ciència, la tècnica i el progrés només són dignes si ens humanitzen més.
Per a la nostra reflexió ens poden ajudar aquestes paraules de Pere Casaldàliga: «El que dono és el que em fa, no el que tinc. Com més dono, més tinc perquè soc més. Com més tinc i dono menys, tinc menys perquè soc menys».
