Durant un segle, des que el muntanyisme es va convertir -sobretot a Catalunya- en una activitat empeltada de valors humans i una filosofia de vida, els aficionats a grimpar i a fer cims, tant els que fan vuit mils com els que s'enfilen al Pedraforca, han mantingut una cultura pròpia de relació amb la natura i amb els altres muntanyencs. Un fenomen semblant, tot i que menys estès, ha existint entre els aficionats al mar. La popularització del turisme de muntanya, i la massificació/vulgarització de les destinacions turístiques més populars, han empès cada cop més persones alienes a aquesta cultura a ficar-se per camins que fins fa relativament pocs anys estaven reservats als muntanyencs. La covid ha accelerat aquest fenomen. La gent de muntanya de tota la vida està esgarrifada aquests dies de veure corrues de gent sense cap sentit del respecte envaint escandalosament el que fins fa poc era una reserva per a iniciats. Lamentablement, si no s'hi fa res, i com ja ha passat al mar, aquest procés comportarà la destrucció de molts entorns naturals. Atès que educar tothom i revertir la infantilització social ja és impossible, caldrà posar frens per evitar la degradació.