El nostre país necessita de manera urgent un període de Pau i Treva, per curar ferides, recuperar el seny perdut i posar ordre a tota la cosa pública i privada. Si no ho fem, estem perduts, individualment i col·lectivament. La situació és molt més greu del que alguns volen fer creure.
I com que les desgràcies no solen venir soles, l'arribada de la pandèmia ha ampliat de manera brutal el dany produït pel procés independentista, fins al punt de perdre la situació preeminent que havíem tingut, en els àmbits economiciofinancer i industrial. També podríem parlar del cultural, l'esportiu i el turístic.
Catalunya ha deixat de ser la capdavantera en amplis sectors, model a seguir, per a d'altres comunitats autònomes, en el passat. Alguns ho volen imputar tot a manies persecutòries, conxorxes polítiques o aliances financeres, la realitat, però, no cal anar-la a buscar gaire lluny, la tenim a casa nostra mateix.
Trencar la convivència que laboriosament s'havia teixit durant generacions porta conseqüències greus, però crear inseguretat jurídica a tots els nivells, suposa convertir-se en territori inadequat per invertir-hi. Si a tot plegat hi afegim mediocritat total en tots els estaments del govern, tenim les raons objectives per les quals el país ha deixat de ser centre d'atracció intern i extern. És millor anar a territoris amics, que no pas a territoris caòtics, o sectaris, a la recerca de somnis impossibles.
Les xifres són irrefutables, si es volen veure, i si es volen creure. D'ençà de les dates fatídiques del 6 i 7 de setembre del 2017, amb el trencament de la legalitat catalana i espanyola al Parlament de Catalunya, han marxat del país 5.567 empreses, segons dades recollides fins a principi d'aquest any 2020. És una xifra immensa, però no única pel que fa a pèrdua de pes economicofinancer, perquè n'hi ha d'altres de tant o més preocupants.
Hem comptat les que han marxat perquè són les més fàcils de conèixer, però mai sabrem les que no han vingut per por a trobar-se en territori inestable. Com tampoc sabrem altres conseqüències que s'estan produint, de manera més callada i soterrada, com la lenta però inexorable pèrdua de pes de les empreses catalanes, en el conjunt d'Espa-nya, i el trasllat dels centres de decisió d'empreses ubicades aquí però que han perdut el poder de decisió.
Aquest preocupant panorama ve agreujat per les perspectives de futur. La batalla constant, i ja a la descarada dels dos partits de govern, impedeix prendre decisions estratègiques, i posicionar- se respecte de grans projectes de futur. Es pensa en el dia a dia, s'oblida el demà, i encara més, els anys futurs. Al contrari d'un govern eficient. Aquesta guerra interna no té aturador, ni passades les eleccions, excepte que es produeixi un terratrèmol polític que suposi un canvi radical en la composició del Parlament.
Aquesta és l'única via per aconseguir el període de Pau i Treva que deia al principi. Qui no vegi que repetir resultats porta al desastre, és que no és conscient de la gravetat de la situació en què ens trobem. Un govern amb un deute de vuitanta mil milions d'euros, amb una estructura ineficient i una completa imperícia per entendre's i governar, fa impossible un nou mandat. Encara més, una repetició de resultats, amb els rols intercanviats (de JuntsxCat i ERC) faria més virulenta la relació. El país, ara i aquí, necessita una nova etapa amb altres actors al govern, que donin estabilitat, serietat, eficàcia i tranquil·litat a tots els sectors, de manera que retorni la confiança i el prestigi a un territori que l'havia tingut, tot i algunes deficiències, però el futur pot ser prometedor i profitós si canviem de protagonistes. La situació hi obliga.
