Quan un jugador és capaç de guanyar els partits gairebé sol, tot l'equip es deforma per adaptar-se al seu geni. Però de mica en mica el fenomen va fent anys i la màgia deixa de ser suficient. Llavors, la deformació de l'equip es fa penosament evident, els problemes es petrifiquen i el fracàs només és qüestió de temps. Ha passat a tots els equips encapçalats per megaestrelles. Cruyff, que ens ho ha ense-nyat tot, també ens ha ensenyat això: els últims anys que jugava al Barça exigia un equip a la seva mida i ell es fumava un winston al descans dels partits. Va marxar amb un cop de porta. Machado ho va clavar: «ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio». Amb Messi havia de passar tard o d'hora. Encara és un jugador increïble, però el noi és recargoladet i s'ha anat convertint en un dictador mut que ni soluciona ni deixa solucionar. Els déus acostumen a ser una gent molt incòmoda, i els seus crepuscles mai no acaben bé. Mai? Ves per on, al Barça li ha sonat la flauta. Messi, que hauria envellit aquí com una vedet malcriada o hauria marxat gratis l'any que ve, se'n vol anar just ara, en un moment en què se'n pot obtenir un bon grapat de milions. Just el que li cal al club per superar la crisi covid. Messi, capaç encara de fer meravelles si troba noves il·lusions en nous horitzons, va portar el Barça al cel i ara el pot salvar de l'infern. Només cal un bon acord. No sabran fer ni això?
