Això s'acaba, quina llàstima. Aquest any que teníem un cartell de festa major obra de Maria Picassó, que convida, engresca, i ho he de dir encara que algú s'enfadi, penso que el millor que hem tingut en anys, la gresca no es nota per les circumstàncies víriques del moment, però cal que la visquem amb tota la intensitat que ens sigui permesa. Ho hem de fer perquè tenim el privilegi de ser una de les poques ciutats i pobles de Catalunya que no l'han suspesa, en podem gaudir gràcies a l'esforç imaginatiu per muntar una proposta condicionada per les separacions, restriccions i condicions, però festa al cap i a la fi. Si sempre ha estat difícil organitzar-ho per a tothom i al gust de tothom, enguany tant l'alternativa com l'oficial han fet malabarismes per convidar a la participació, tenint-ho tot en contra. La disbauxa s'ha de frenar, no ho podem cremar tot, les aglomeracions al carrer no hi seran i si hi són, malament; no hi posarem punt final amb el correfoc i la llarga nit de les sa-marretes estripades, demà cremarem els últims coets i quan peti la darrera traca tot s'haurà acabat.

Visquem les poques hores que ens queden d'oci confinat, perquè després ens esperen dies de somnis complicats, projectes incerts, setmanes del «no sé pas què passarà» i ara no parlo de política. La programació cultural, que és la mostra més fidel de la vitalitat i la capacitat d'una ciutat -tot i sent les activitats més segures de totes les que es fan i es desfan- continuarà en davallada, els creadors corren el perill de morir de gana, les produccions s'aturen i els artistes i tècnics ja comencen a aprendre el guió de buscar-se la vida en escenaris diferents. Ep!, que això del sector cultural ho dic sense exclusivitat perquè tots els altres, excepte el clan de vividors de sempre, també pringaran.

No calen anàlisis de grans economistes ni estudis de prestigioses universitats per assegurar que no, si algú s'ho havia cregut, no anirà bé; només cal que parleu amb el veí del costat, mireu les persianes abaixades, els cartells de venda o traspàs i les cues a les oficines de l'INEM i la Seguretat Social. Mentre puguem aprofitem fins al darrer minut, amb mascareta i salvant les distàncies, del que ens ofereix la festa «gran», assaborint cada glop d'aquest fi de festa. Passarem per molts estats però el de gresca trigarà a tornar, després d'un estiu apagat ens toca viure una tardor incerta, es respira un aire de cataclisme que cap de les actuals administracions ens evitarà, per evidenciada incompetència, i aquesta vegada ni el futbol ens ho solucionarà. La veritat és que tant se me'n fot on vagi a parar en Messi i si encara hi ha algú preocupat per l'insignificant tema del moment, que ho deixi córrer... possiblement la subscripció al canal del futbol és el primer que caldrà retallar.