30 de agost de 2020
30.08.2020
Regió7

La república coronada

30.08.2020 | 00:06
La república coronada

És ben curiosa la descripció de l'Estat espa-nyol que fa Alfonso Guerra : «Una república coronada». L'exvicepresident del Govern espanyol és un dels 75 prohoms (exministres, expresidents autonòmics, exsecretaris d'Estat, exdirectors generals...) que han subscrit un manifest de suport al rei emèrit.

Alfonso Guerra és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Filosofia i Lletres. Va exercir la docència fins que va decidir dedicar-se a la política. Com a polític ha estat vicepresident del Govern d'Espanya (1982-1991), vicesecretari general del PSOE (1979-1997) i diputat a les Corts Generals (1977-2015). Diputat per Sevilla, va mantenir escó al Congrés des dels primers comicis l'any 1977 fins a l'any 2015 quan va decidir retirar-se. Un bon «currículum» acadèmic i polític.

Quan el polític decideix filosofar resulta força complicat entendre'l. Les seves dissertacions només estan a l'abast de ments privilegiades. L'any passat en el programa Fin de semana de la cadena COPE va manifestar que «l'actual monarquia espanyola és l'única del món que s'ha sotmès a un referèndum popular i que ha sigut aprovat per quasi el 90% dels espanyols». I es va quedar tan ample. Fa uns dies a la cadena SER va afirmar que «la Constitució del 1978 compleix amb tots els requisits del programa republicà». Ves per on, i els republicans sense assabentar-no-en.

A més de les seves genialitats intel·lectuals, té una prodigiosa habilitat per llançar dards verinosos a totes aquelles persones que discrepen del seu propi pensament. Quan obre la boca sovint se li escalfa i desbarra. A principi d'any, quan el president de la Generalitat, Quim Torra, sol·licitava trobar-se amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, el bocamoll Guer-ra en una entrevista a Onda Cero va etzibar un dels seus bar-roers exabruptes: «No em reuniria amb el senyor Torra llevat que fos antropòleg i m'interessés com a personatge exòtic, més d'un zoo que d'un polític. És un home de palla que està trastornat com el que hi ha a Brussel·les». Sense comentaris...

Mentre escric aquestes línies em ve a la memòria aquell episodi que va protagonitzar l'Alfonso l'any 1988 quan era vicepresident del Govern espanyol. Com que han passat 32 anys possiblement alguns lectors/es joves desconeixen aquella excentricitat. Resumint, per Setmana Santa d'aquell any va decidir passar un dies de vacances familiars a l'Algarve (Portugal). El dia de tornada a Espanya es va trobar enmig d'un considerable embús automobilístic. Aleshores el cotxe d'en Guerra i dels seus escortes van decidir saltar-se la llarga cua per accedir al ferri. Els conductors que feia unes quantes hores que estaven en caravana van recriminar-li la seva actitud i el vicepresident lluny de rectificar va decidir sol·licitar un avió Mystère de les forces aèries per tornar a Espa-nya. Dit i fet. Un avió va enlairar-se de Madrid per aterrar a Faro (Portugal) i des d'aquí cap a Sevilla. Es veu que l'Alfonso Guer-ra estava impacient per arribar a temps a la festa taurina de la plaça de braus de la Maestranza. Malgrat les preguntes parlamentàries referents al rocambolesc viatge, es desconeix el cost econòmic que va tenir el seu rampell. Aquesta només és una de les extravagàncies que va protagonitzar durant la seva llarga carrera política.

La metamorfosi monàrquica del republicà s'evidencia cada vegada que obre el virulent bec. Ara opina que els qui ataquen la monarquia ataquen la Constitució i ataquen el sistema.

Darrerament torna a repartir «canya» tal com li demanaven els assistents als seus mítings polítics. Amb una diferència, abans l'aplaudien els espectadors de l'esquerra i ara l'ovacionen els de la dreta. Això és el que té ser un republicà coronat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit