30 de agost de 2020
30.08.2020
Regió7

El virus de la poR

30.08.2020 | 00:06
El virus de la poR

Soc conscient que potser amb poso en un jardí punxegut, però crec que convé reaccionar davant de l'allau de normes, prohibicions, recomanacions, informacions descontextualitzades, etc. que estem patint per part de la nostra administració pública davant de la covid-19 que ha trencat arreu tots els esquemes. Val a dir que, si bé alguns epidemiòlegs ja havien advertit fa pocs anys que una pandèmia produïda per algun virus, dels nombrosos que hi ha a la Terra i que van mutant contínuament, era possible, la majoria de gent i els responsables públics de la sanitat van considerar que aquest missatge era exagerat. Recordem, per exemple, els advertències que suposaven els casos de la grip del 2009, l'ebola, la SARS, a banda de les clàssiques i periòdiques afectacions de malària, còlera, sida o tuberculosi. Per això, quan ha aparegut aquest nou coronavirus, ha agafat tothom amb els pixats al ventre, com vulgarment es diu. També perquè hom no comptava que la seva difusió geogràfica fos tan ràpida i extensa. D'entrada, doncs, ha estat normal la disbauxa inicial. Ara bé, passats uns mesos, potser convindria actuar d'una manera més serena i efectiva. Per una banda, disse-nyant estratègies d'àmbit mundial, cercant la coordinació entre països (on és Europa?) i actuant localment de la manera més efectiva. I sense que aparegui el pànic general.

Tot i que el confinament inicial potser es va fer tard i malament, cal dir que una actuació ferma era, ben segur, indispensable. Dit això, no trobo tanmateix cor-recta la manera com ho estem vivint -o obligats a viure- ara mateix, almenys a casa nostra. S'ha pensat que l'única manera que hi ha perquè la gent es comportés d'una determinada manera era inoculant mediàticament el virus de la por. I així, deixant de banda la informació veraç i contrastada, s'han començat a donar normes, algunes de les quals de dubtosa eficàcia. I quan algú ho ha qüestionat se l'ha apartat dels mitjans de comunicació.

Estem ara, doncs, en un moment en què cada dia ens bombardegen amb informacions sobre el nombre de nous casos detectats i les morts. Imaginem-nos que féssim el mateix amb totes les altres malalties existents, que en són moltes més. Quina angoixa! Per altra banda, un dia no és indispensable el morrió, l'endemà apareix com a obligatori quan alguns experts diuen clarament que en ambients oberts i amb distàncies d'uns dos metres no és necessari. De cop i volta no es poden reunir més de 10 persones, però en canvi sí que aquestes poden treballar juntes a la feina o anar en transport públic. Caram, com pot ser? Per no parlar de la disbauxa i el pànic davant la imminent obertura del curs escolar quan inicialment l'afectació de la població jove s'havia dit que era substancialment menor. O que primer no eren necessaris ni els rastrejadors ni les proves PCR perquè no eren del tot fiables. I ara són el pa de cada dia de la informació. Senyors, en què quedem? No creieu que n'hi hauria prou amb menys normatives i que les bàsiques (distància i higiene, sobretot) fossin clares i àmpliament respectades? Això es fa en altres països nord enllà i no estan pas pitjor que aquí; més aviat al contrari.

A Espanya, per altra banda, primer el nou virus no entenia de territoris i ara sí que es poden aplicar mesures diferents a cada lloc. És clar, d'entrada va servir al govern per fer postureig davant la seva idea d'estat unitari. Ara ja han girat full, i que siguin els governs autonòmics els que es mengin la problemàtica del dia a dia els va de meravella.

Si llegim amb calma i atenció el llibre de Salvador Macip Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles (ed. La Campana), publicat per primera vegada fa deu anys i reeditat i actualitzat ara mateix, veurem com, tot i que les malalties infeccioses són històricament un problema global, cal respondre-hi sense perdre els nervis i actuar racionalment sabent que l'eradicació total serà impossible. A banda que la covid-19 que ens treu ara de polleguera, i acapara tots els focus mediàtics, no és pas l'única malaltia infecciosa que ens ha de preocupar. N'hi ha moltes més que, a banda de les diverses patologies dels humans, com a éssers vius, formen part del nostre dia a dia. Prou que sabem que no som pas immortals i que tenim les nostres limitacions. Doncs si és així, a què ve ara tanta histèria col·lectiva?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.