Leo Messi va bufar i la casa, fins aleshores concebuda com una estructura monolítica de formigó, va esfondrar-se amb una facilitat insultant.
El FC Barcelona és una estructura construïda sobre una falsa veritat, que és menys que una mentida, però és pitjor. Perquè té aparença de veritat axiomàtica. Durant anys el relat de «som més que un club» i «tenim els millors» ha estat el pal de paller d'una entitat que no es reconeixia en el que de debò era. Ha hagut de venir Messi i dir que no continua perquè tot allò que es deia deixi de tenir sentit. Com quan et donen una mala notícia i tot passa a ser banal, buit.
El Barça era atractiu perquè tenia el fenomen futbolístic més poderós de la història. Un Leo Messi que ha edificat un relat que els últims anys trontollava. El Barça ja no competia, però se seguia venent que «som els millors». Un eslògan que servia per tenir la gent contenta i per atraure jugadors que seguien creient en un discurs envellit però efectiu.
Ara, però, Messi ha bufat, i la casa de palla ha caigut de forma ridícula, deixant al descobert un esquelet raquític i malalt que ja no aguantava el seu propi pes. Messi feia molt de temps que era el Barça, i tapava tants forats com podia. Però, als 33 anys, ja no pot ser superman cada cap de setmana. Cada vegada és més terrenal i l'equip que té cada cop és més vulgar, una decrepitud que no fa sinó deixar palès que Messi ja no pot fer res més per seguir amagant el que és evident.
