Aquest any en fa vint que Artur Mas va ser elegit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya a proposta de Jordi Pujol. Era el signe que el confirmava com a hereu i successor en el lideratge del partit que governava la Generalitat. L'any següent el va nomenar conseller en cap del Govern, per si de cas quedava algun dubte. I així, quan el 2003 Pujol va deixar de presentar-se a les eleccions, va ser l'hereu qui va encapçalar la llista i qui es va menjar el fracàs amb patates, perquè, tot i aconseguir més diputats que cap altra formació, l'aliança entre el PSC, ERC i ICV per investir Pasqual Maragall el va deixar a les portes del Palau. Va començar llavors el que va anomenar-se travessia del desert, una etapa difícil en què els convergents es van quedar amb ben poques quotes de poder significatives. Però Mas no es va rendir, es va tornar a presentar a les següents eleccions, també sense resultat, i encara a unes altres. I en aquestes darreres, set anys després de voltar pel Sinaí, la història li va fer bona cara en forma d'aliança entre les insuficiències del tripartit i els efectes desastrosos de la crisi econòmica sobre la imatge dels socialistes. El successor accedia a l'herència al cap de dues legislatures.
No cal recordar el que ha passat la darrera dècada, amb el procés independentista i els estralls de les notícies de corrupció en la imatge dels convergents. La suma de les dues dinàmiques va forçar Mas a fer el conegut «pas al costat» quan la CUP va dir-li que no el votaria perquè el considerava el continuador del pujolisme que abominaven. Abans que repetir eleccions de mal pronòstic incert, va preferir designar un presidenciable que no molestés els cupaires, i va aquest va ser Carles Puigdemont. Hi ha, doncs, una relació de designador a designat entre Mas i Puigdemont, com abans entre Pujol i Mas. Pot afirmar-se que Mas és la baula que uneix Pujol i Puigdemont. Avui, en la mesura que es manté dins el PDeCAT i no se suma a la migració cap a JxCat, Artur Mas trenca la cadena i allibera Puigdemont de l'herència enverinada. En realitat li està fent un gran favor.
