Siguem políticament incorrectes i posem-nos a la pell d'aquests joves de la Cerdanya, Vilafranca o qualsevol festa major com la de Navàs que només volen disfrutar, conscients que de joventut només n'hi ha una. I mirem també la societat que els assenyala, la que de petits els ha ensenyat que primer soc jo i després, també, jo; la que els està deixant un planeta inhabitable, incapaç de viure sense plàstics ni petroli; la que ha posat el turisme i els bars al davant dels seus estudis; la que tot just acabar l'estat d'alarma va sortir en desbandada de les grans ciutats; la que els ha ensenyat que davant les injustícies es fan cassolades i poca cosa més.
Tanmateix, ara no és moment de passar comptes ni de caure en el «i tu més ». Perquè això no va ni de tu ni de mi, sinó que va d'avis i àvies, de besavis i besàvies, persones que, aquestes sí, han tingut una vida dura i que no es mereixen un final així. Amb l'excusa que només es viu i s'és jove una vegada, les generacions que ho han tingut tot no poden girar l'esquena a aquells que d'infància no en van tenir, aquells que amb resignació t'expliquen com els avions deixaven anar les bombes sobre Manresa quan eren petits. La festa pot esperar. En joc hi ha l'esforç col·lectiu fet fins ara i retrocedir fins a un març amb les UCI plenes d'aquells que menys s'ho mereixen.
