La imatge de la Mare de Déu que presideix l'altar major de l'església del santuari, és tal com va quedar després de la restauració efectuada per la festa de la Coronació Canònica l'any 1916. El restaurador va ser Renart, sota la direcció de l'arquitecte Martorell. L'oreneta que, ara, porta a la mà li va ser incorporada l'any 1916. La nova restauració, d'entrada, no va ser acceptada per tothom a Berga, l'advocat i historiador Jacint Vilardaga s'hi va mostrar molt crític i va escriure: «la mirada y facciones de la virgen, tengan alguna mayor dureza, de que carecía antes de la restauración verificada y que se haya añadido a la imagen el aditamento de una golondrina, colocada en el dorso de su mano derecha; ave, de la cual nadie tenía la menor noticia. El público bergadán, en general, no ha aplaudido tales modificaciones; así como tampoco recibió con gusto que se suprimiese el vestido de la imagen y se dejase en estatua». Fins aleshores a la mà de la imatge solien posar-hi, de tant en tant, un petit ramet de flors.

Abans de la Coronació de l'any 1916, la imatge de la Mare de Déu de Queralt anava, sempre, vestida, millor dit revestida, com la majoria de les marededéus catalanes. Per la Coronació es va produir un cert debat sobre la conveniència o no de treure els vestits postissos afegits durant anys a la imatge. En un dels dos llibres monogràfics publicats per l'Acadèmia Mariana de Lleida per la Coronació de Queralt es va fer molt ressò d'aquest debat entorn dels vestits de les imatges religioses. Alguns d'aquests vestits són d'una extraordinària bellesa. Van ser regalats per famílies berguedanes com els Farguell de Maguerola de la casa pairal a la plaça de Sant Pere de Berga, o les filles de Marcel·lí Buxadé? la mateixa reina Isabel II d'Espanya en va regalar un. Una petita mostra dels vestits de la imatge es pot veure en un expositor de la sagristia, que va fer instal·lar mossèn Barniol. Seria molt interessant la publicació del treball de la historiadora berguedana Montserrat Aymerich de l'any 2001, Exposició d'indumentària litúrgica i religiosa, que malauradament, encara, resta inèdit, i només és consultable en fotocòpia a la sagristia del santuari.

L'escriptor i pintor berguedà Josep Maria de Martín i Gassó fou el primer que va fer servir l'oreneta com a símbol de Queralt, fou en el programa del 25è aniversari de la Coronació de l'any 1941. Mossèn Barniol, el capellà custodi actual, va fer canviar l'oreneta -fins a aquell moment era de guix- per una de fusta l'any 1993.

El diaca Pere Tuyet Casafont (1913, Berga -assassinat per ser religiós el 1937 a Villacarriedo, Cantàbria, tenia només 23 anys) va compondre un preciós Virolai queraltí que entre altres versos diu: «Mare de Déu, amb aquesta oreneta / que us aleteja damunt la mà, / torneu al cor de la plana inquieta / la llum tranquil·la del vostre mirar».

Ara i avui la nova oreneta de l'any 1916 i Queralt, per sort, ja són indestriables.