Tinc una mala notícia per comunicar-los: aquest país està afectat per una epidèmia molt contagiosa i més letal que d'altres. No circula per decisió dels governs, ni dels metges, ni de les institucions; simplement, un dia va arribar amagada en el cos d'uns viatgers i des de llavors no ha deixat de propagar-se. Es transmet bàsicament a través de la respiració, quan inspirem prou quantitat d'aire expirat per una persona infectada, que pot ignorar la seva perillosa condició. A aquestes altures de l'article deuen estar pensant: «què ens expliques, si això ja ho sap tothom?». Doncs es veu que no, que no ho sap tothom, perquè en altre cas no estaríem presenciant certs comportaments temeraris, dels quals les filmacions que circulen només són una petita part.

Una altra mala notícia: l'única forma segura de reduir a zero la taxa de contagis és que ens tanquem a casa fins que no es pugui vacunar absolutament tothom, i això no serà aquesta tardor. Però si ens tanquem tots a casa i paralitzem tota l'activitat del país, el desastre econòmic serà incommensurable, portarà una gran misèria i escurçarà moltes vides, perquè la salut costa diners. No es pot plantejar la paràlisi completa durant els mesos que trigui a arribar la vacuna. Al contrari: per pagar-la i per recuperar-nos dels estralls dels darrers sis mesos cal que la capacitat productiva i comercial del país no s'aturi, i per no comprometre el futur cal que els nens vagin a escola.

Administrar la suma de les dues notícies, és a dir, la persistència de la malaltia i la necessitat de produir, consumir i anar a escola, és complicat i requereix saviesa i imaginació per part de tothom; dels governants, per descomptat, però també de totes les organitzacions de la societat civil i dels ciutadans individuals. En canvi no es necessiten, sinó que fan molta nosa, les conductes egoistes que miren de fer com si l'amenaça sanitària no existís i com si les mesures que s'adopten fossin únicament capricis de l'administració, que estaria per tant obligada a compensar-nos per les molèsties, a convidar-nos a sopar i cantar-nos cançonetes a l'hora d'anar a dormir.