Fa uns dies sentia el president de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, que explicava en una entrevista com la pandèmia de la covid ha tocat de ple el món occidental i ens ha fet reaccionar massivament davant d'una amenaça que mai hauríem imaginat tenir a la porta de casa, per exemple, amb una resposta d'entrada inversemblant, com la que fa uns mesos va portar que s'esgotés el paper de vàter als supermercats. Veient això, es preguntava què passaria davant d'una amenaça encara més letal, per a la qual pronosticava possibles fugides en massa potser buscant una sortida per mar.
Resulta que això és el pa de cada dia per a molts ciutadans del Tercer Món, on el coronavirus no deixa de ser una pandèmia més enmig de moltes altres misèries que els aboquen a buscar una via d'escapament per més turbulentes que siguin les aigües. Però això ens queda lluny, i no apareix a cap portada si no és que s'apropen massa a les nostres costes.
No sé si això que en diem «nova normalitat» ens ajudarà a prendre consciència de la nostra vulnerabilitat (siguem blancs, negres, europeus o subsaharians) i començarem a canviar actituds, o si per contra mantindrem les vergonyes que hem perpetuat amb segles i segles de vella normalitat i que tant ens afebleixen com a espècie.
