El govern d'Espanya, el més progressista, es vol quedar els estalvis dels ajuntaments dels dar-rers anys. Per fer-ho està disposat a castigar aquells que han fet millor els deures d'ençà de la crisi que va deixar els calaixos municipals totalment buits i escurats. La gestió eficient té aquesta recompensa. Ajuntaments de tots els colors, fins i tot dels que governen l'Estat, s'han revoltat, però no s'entreveu un final feliç per als municipis, els que acaben donant la cara davant la ciutadania i que havien aconseguit redreçar els comptes vermells. L'Estat torna a posar de manifest el seu poder, encara que digui que amb el temps tornarà les partides municipals estalviades.

A Europa, països acostumats a tenir unes finances equilibrades i a un ús responsable dels recursos públics han tret les ungles i han ensenyat els ullals quan aquest estiu s'ha negociat el rescat europeu que, inicialment, es focalitzava en subvencions a fons perdut i que beneficiava estats com Itàlia o Espa-nya, històricament endeutats i amb la mà foradada. Aquests països que, lògicament, han posat tantes travetes com han pogut a la negociació són els que es coneixen com a frugals, que, com les persones, són austers, tenen capacitat per estrènyer-se el cinturó i compleixen el compromís de contenció del deute. Països Baixos, Suècia, Dinamarca, Àustria i Finlàndia han aixecat la veu i no han acceptat l'acord per a la recuperació fins que no s'hi han inclòs les clàusules que els han de permetre controlar un bon ús dels recursos europeus. Menys diners a fons perdut, més crèdits que cal tornar entre el 2027 i el 2058.

A Catalunya i a molts països fa anys que es penalitza les persones i les famílies frugals. L'actual efervescència neoliberal, la que no té escrúpols ni miraments, té un vocabulari molt curt, del qual sempre en destaca i es reitera i promociona el mateix concepte: consum. Aquella manera de fer i de pensar, molt catalana, de prioritzar l'austeritat i l'estalvi també es castiga amb severitat per part de les administracions públiques. I també la banca ha deixat de prioritzar la cultura de l'estalvi en favor de la del consum. Aquell que ha estalviat al llarg de la vida rep de recompensa una allau de tributs implacables i se li nega l'accés a la immensa majoria d'ajudes.

Malgrat que l'actual sistema econòmic prioritza el consum per salvar-nos de tots els mals, entre segments poblacionals que deixen de ser testimonials, sigui per convicció o per necessitat, creix la tendència a una filosofia de vida frugal, en la qual es viu d'acord amb les necessitats reals, no les falses que es puguin crear. El consum passa a ser responsable, no es malbaraten aliments, endeutar-se ja no és cap objectiu prioritari i les despeses inútils deixen d'existir. I amb una vida frugal arriba aquell estalvi que psicològicament aporta dosis de tranquil·litat i seguretat a les persones i a les famílies. En la tendència frugal, d'inventar-se no s'inventa res, però es recupera la manera de fer de moltes generacions.