A diferència d'altres anys, aquest estiu és molt prolífic en notícies. Després de la fugida del rei emèrit, ara toca la fugida del futbolista Messi. Una notícia que està acaparant les pàgines dels diaris i dels espais radiofònics i televisius. De l'intent de fuga se n'han fet ressò tot tipus de mitjans de comunicació tant en l'àmbit nacional com en l'internacional. Uns apocalíptics titulars han anunciat la tragèdia de can Barça. Ja se sap que els titulars espectaculars i exagerats ajuden a vendre però s'agrairia no excedir-se. Aniria bé una mica més de seny.
Alguns dels titulars de la premsa d'aquí : «Guerra total!» (Sport); «Bomba Messi» (El Mundo Deportivo); «Messi va a la guerra» (AS); «... I va esclatar la bomba!!!» (Marca); «El terratrèmol de l'adeu de Messi...» (La Vanguardia), etc. I altres titulars de la premsa d'allà: «Bomba total» (Olé, Argentina); «Estem en un terratrèmol al planeta futbol?» (France Football, França); «Messi Shock» (Corriere dello Sport, Itàlia); «Quin desastre» (Mirror Sport, Anglaterra), etc.
A YouTube s'hi poden visualitzar imatges d'aficionats plorant i pregant a Messi que no se'n vagi. Evidentment no podia faltar la imatge de l'extravagant expresident barcelonista Joan Gaspart, que amb la seva característica verbositat diu que està disposat a demanar-li de genolls que es quedi.
De l'inesperat adeu també n'han opinat personalitats d'àmbits diversos com l'esportiu, el cultural, el polític, etc. En aquest aquelarre futbolístic també hi han participat el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Fins i tot el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, també ha volgut dir-hi la seva des del seu compte oficial a Twitter.
Les xarxes socials s'han saturat. A Google les consultes per l'afer Messi han superat altres informacions com les del maleït coronavirus. Curiosament, països com Burkina Faso, Guinea i Mali han encapçalat la recerca mundial sobre la notícia del futbolista argentí. Segons l'agència Eefe, la «web» del jugador va quintuplicar les seves visites en saber-se la notícia.
Amb tot el meu respecte i consideració envers la trajectòria del futbolista, tot plegat em sembla força exagerat quan col·lectivament estem assetjats per altres greus problemes. Sense fer demagògia cal denunciar una vegada més el mercadeig de milers de milions d'euros que es belluguen en el món del futbol. Un negoci immoral, i ara molt més amb l'actual crisi econòmica i social. No és demagògia, és la crua realitat del dia a dia.
En el futbol es mouen molts diners però tothom està entrampat. Molts clubs de futbol espanyols estan endeutats amb Hisenda i han de sol·licitar crèdits bancaris per fer fitxatges i mantenir els escandalosos pressupostos. Per cert, el mes de juny el Barça va haver de recór-rer a l'ICO (Institut de Crèdit Oficial) i a renovar pòlisses bancàries per un valor de 120 milions d'euros per poder pagar la nòmina als seus jugadors de futbol.
Una pregunta: per què no s'apliquen uns límits salarials com en qualsevol altre treball? Una resposta: és una utopia mentre s'hi barregin tants interessos econòmics, marques esportives, negocis publicitaris, mitjans de comunicació, etc.
Així de passada, tot parlant de Leo Messi, el mes de febrer el diari francès L'Equipe va publicar que el futbolista argentí té un salari de 8,3 milions d'euros bruts al mes. Si a aquesta xifra se li dedueix el 45% de tributs a Hisenda ens dona un resultat de 4,56 milions d'euros nets al mes. Per fer-nos-en una idea: cada dia cobra 152.166,66 euros; cada hora 6.340,27 euros; cada minut 105,67 euros. Uns ingressos que augmenten amb la publicitat. Sense comentaris!
