L'Ajuntament de Manresa ho ha encertat en mantenir alguns dels actes de la festa major, en temps difícils de pandèmia, i donar la darrera responsabilitat als ciutadans. Prohibir com han fet altres ajuntaments és molt fàcil, massa, perquè no permet donar protagonisme a qui realment l'ha de tenir: la col·lectivitat. Enguany, les Visites a la Manresa Desconeguda s'han centrat en la Pirelli. Han estat un èxit, amb participació entusiasta del personal de la Pirelli i els deu guies voluntaris del Centre d'Estudis del Bages. Només unes 200 persones n'han pogut gaudir, però la voluntat dels organitzadors és de fer més visites en un futur proper, com reconeixia la tècnica de Cultura de l'Ajuntament, Mercè Argemí. Els responsables de la Pirelli, a diferència d'altres instal·lacions industrials, han demostrat una perfecta sintonia amb la ciutat, i cal agrair-ho. Els antecedents de la fàbrica més gran de la història de la ciutat cal cercar-los en la fàbrica de Barrets, situada a la Plana del Pont Nou, just a la roda del Calderer, a uns 200 metres aigües amunt de la presa hidràulica dels Panyos. Dedicada a la fabricació de barrets (avui, magatzem de pneumàtics) conserva les naus i la façana del 1898, amb una decoració característica de l'època i la turbina hidràulica de 50 cavalls. Just al davant, la gran esplanada des d'on es van enlairar i van aterrar aeroplans i també avions dels germans Novell, des de l'any 1914. El 1926, el fotògraf Josep Gaspar hi va fer les primeres fotografies aèries de la ciutat, segons explica Francesc Comas. Pel que fa a la fàbrica, el 1917 s'hi va instal·lar Neumáticos Nacional, que el 1923 van comprar els italians de Pirelli. Durant 85 anys (1924-2009), Pirelli va ser un dels principals símbols de la ciutat. La societat va créixer a partir dels anys 60 del segle passat, arran de la gran difusió de l'automòbil, que fins i tot va comportar la creació de noves naus, dedicades concretament al jute, que és l'ànima dels pneumàtics. Llàstima però, que el sector del tèxtil va començar a entrar en crisi. El creixement va assolir una ampliació de 160.000 m2 i va arribar al zenit de màxim esplendor, amb més de 2.200 treballadors. La crisi econòmica i la conflictivitat laboral van reduir el nombre d'obrers a mil, durant els anys 80, arran d'una major tecnificació per l'automatització dels processos. El 2009 tancava, després d'unes negociacions frustrades i una causa irreversible: la falta de rendibilitat respecte a la resta de fàbriques del grup, segons l'historiador Lluís Virós. El fet va ser molt negatiu per a l'economia bagenca i el seu impacte en la societat manresana està per estudiar.

Del complex industrial, remarcaria la visita a l'edifici d'oficines d'estil racionalista, el museu amb objectes i maquinària, una placa franquista en què els obrers eren considerats oficialment productors, diverses fotografies com el moll de càrrega dels anys 20, dels jurats d'empresa, de les visites del rei Alfons XIII, accionista de l'empresa i lladre, amb el dictador Primo de Rivera l'any 1926, o la més recent del 20 de juny del 2000, dels també corruptes Juan Carlos I i Jordi Pujol. Fotogràficament queda constància del refugi antiaeri de novembre del 1938 que van fer servir els obrers de la fàbrica poc després, quan els feixistes van bombardejar la ciutat. Alguns van treballar per a les indústries de guerra fent rodes per als avions militars. El refugi és de volta catalana, està perfectament reconstruït, amb entrada única de difícil accés. Molt interessant també la nau Banbury del 1959, que pertany a l'estil de l'arquitectura del ferro, on es feia el procés de fabricació de les mescles del cautxú i negre fum, amb un grup d'elements químics per a l'elaboració de la goma del pneumàtic. Dins l'actual complex logístic de 80.000 m2, hi ha 400.000 pneumàtics acumulats en palets de barres modulables, arribats de Pirelli d'arreu del món, que es distribueixen essencialment pel mercat ibèric. També es lloguen naus per al reciclatge de pneumàtics usats i a diverses empreses catalanes, i se'n cedeixen d'altres en benefici de la ciutat, com al Banc d'Aliments de la Fundació Convent de Santa Clara, a una associació de bombers de Manresa que vol crear un Museu Patrimonial dels bombers de Catalunya, o al prototip de cotxe de curses disse-nyat per estudiants de l'EPSEM.