Des de fa uns anys, l'interès per trobar nous escenaris per a la música i el teatre, sobretot per explorar nous formats, ha tingut en compte temples com la basílica de la Seu de Manresa. Començant per la Fira Mediter-rània, continuant per l'espectacle Lux Mundi com a cloenda de la capitalitat cultural de la ciutat, concerts promoguts per l'Orfeó Manresà o el certamen Espurnes Barroques. Com a darrer exemple, el festival de microteatre Cop d'Ull, que ahir es tancava i que ha servit per celebrar el mil·lenari de la redotació del temple. La progressiva obertura de la basílica manresana a la participació cultural ciutadana, amb la possibilitat d'accedir, com en el microteatre, a espais privats com la sagristia, és un camí obert que ha de continuar i que s'ha d'aplaudir perquè fomenta la coneixença d'un monument patrimonial del gòtic català més enllà del sentit litúrgic. Una obertura promoguda per administracions i bisbat, que tenen com a gran assignatura pendent, però, situar en primer terme un museu que aixopluga una joia com el frontal florentí.