Amor és el que ens manca, ai l'amor... us el presento en 3 fases diferents: 1- Amor com a força. «Impulsats per l'amor, els fragments del món se cerquen mútuament, de manera que el món pot arribar a ser», Pierre Teilhard de Chardin. Una força irresistible empeny els organismes vivents a la trobada, les més minúscules cèl·lules xoquen, s'uneixen per tal de crear aquesta realitat en què vivim. Podem afirmar que l'amor, atracció i xoc, tendeix a crear.

2- Amor com a crida. «L'amor és alegria acompanyada per la idea d'una causa exterior», Baruch Espinoza. Crec fermament que l'amor ens fa feliços, ens omple d'alegria. Per això el cerquem, el desitgem. De vegades, si no en tenim, el volem substituir. Qui no vol ser feliç? El més gros dels catxalots creuarà oceans sencers cercant una causa exterior que li doni felicitat, d'aquesta trobada en sortiran catxalotets. Els humans pensem més profundament, suposo, que els catxalots, i sabem que l'amor obliga a sortir de la closca. Per estimar és necessari deixar de mirar-se el melic propi i mirar el melic de l'altre.

3- Amor com elecció. «L'amor no pot restar reclòs en ell mateix, no té sentit, l'amor porta a l'acció. Aquesta activitat ens durà al servei», Mare Teresa de Calcuta. Del regne animal només els humans, les més sàvies de les mones, podem canalitzar l'empenta que neix de l'acte d'estimar. Tenim la capacitat de fer-ne motor de canvi. Si realment estimo, m'és indispensable despullar-me de les angoixes, les pors, l'orgull. Acceptar-me i acceptar alhora, totalment i bojament, l'altre, amb les seves mancances. Ja no hi ha receptor i emissor, finalment som una unitat nova.

Conclusió: estimo per ser menys jo i més l'altre.

Bé, ja hem parlat de l'estimar, entrem ara en aquest món de mones en el qual vivim, anècdotes d'aquest estiu.

Tot desgrillant oliveres, he pensat que molts dels polítics professionals són com grills, neixen de la base, la soca, xuclen molta energia, són poc productius i sempre van cap amunt. Una altra prova d'aquesta meva teoria... Quina és la formació política més grillada de la societat catalana?... els de la CUP, grillats grillats. Ho tenen clar, alternança dels càrrecs electes, cada nova legislatura grills a fora i rebombori general.

La conferència de bisbes catalans, la nostra Tarraconense, s'ha tornat a oferir per ser pont de diàleg, per desencallar la situació catalana. Cap de les parts afectades s'ha pronunciat. Penso que, potser, en alguns partits polítics causa pànic l'empoderament de la societat civil. Por que els desmuntin el «tinglado»?

Tema ocupació... Compte amb els mitjans de comunicació, ara creadors d'opinió. Ja han criminalitzat els immigrants, ara toca els ocupes, acabarem per culpar els pobres pel fet de ser pobres. Com pot ser que el lloguer mitjà requereixi més del 70% del sou d'un treballador? Els bancs i els seus fons d'inversió, rescatats amb diner públic, acaparen la major part d'habitatge buit. Gent sense casa i cases sense gent, com s'entén?

Conclusió: en aquest món de mones ser anormal, sonat, beneit o beneït, et dona l'oportunitat de deixar de fer el simi, baixar de l'arbre i tocar de peus a terra.