Si passeja pel carrer Zamenhoff de Manresa, pel del Roser i cantonada amb el de Cervantes de Berga o pel de Saldes de l'esmentada ciutat, vagi molt amb compte. És millor evitar-hi el pas si no és estrictament necessari. Si li és imprescindible, vagi protegit. Dugui un casc, potser una funda de plàstic o uns taps per a les orelles. Tingui prudència amb la probable presència de gossos assilvestrats (i sense vacunes). Viuen en cases ocupades juntament amb els humans que opten per aquesta opció per accedir a un habitatge. Són d'un moviment que amb el temps ha degradat cap a unes bosses de molesta inseguretat respecte de l'entorn, així com d'insalubritat i accions d'autèntics trinxeraires asocials.

Els entorns que històricament els donen cobertura s'haurien de plantejar fer-se visibles també en la denúncia dels abusos generalitzats d'alguns dels anomenats okupes. Fent una llampegada històrica sobre aquest corrent, anys enrere es van trobar en alguna intersecció estratègica els de les PAH (Plataformes dels Afectats per les Hipoteques) amb les persones que entraven en un pis per la força per poder viure en algun lloc. Uns i altres eren persones colpides per alguna crisi sense tenir un lloc on viure. La Constitució recull el dret a un lloc per residir com un d'irrenunciable i els que opten per aquesta via disposen (de moment) de la cobertura dels codis legals. Els cobreixen per davant dels que volen recuperar la seva propietat, sigui un particular o bé algun dels «pèrfids» bancs.

De les idees romàntiques inicials, amb «Robin Hoods» de barretina verda i entrades per la força a sucursals bancàries, la seva via central ara és un focus d'alta conflictivitat. La pateixen sobretot els veïns amb la mala sort de tenir un grupuscle d'aquesta mena al costat. És comú el llançament de brossa per les finestres, trinxen elements del pis o la casa, cultiven estupefaents, posen música a tot volum a les nits i, si algú se'n queixa, arriben els insults, les amenaces i les agressions. El moviment inicialment sorgit per protegir els més febles ara és ple de relats sobre brutícia, desordre, deixadesa i furts que els acompanyen. Com en qualsevol dinàmica humana, també hi tenim els del morro fi. Al nord del Berguedà o al sud del Bages es detecten els que busquen entrar exclusivament en xalets amb piscina. Construccions que eren de persones de classe mitjana-baixa però es van pensar que eren d'alta, almenys pel que fa la quota que es van comprometre a pagar i que es va fer feixuga al cap de pocs anys. Van perdre la propietat en favor de la caixa o el banc que havia concedit la hipoteca amb poc rigor. En alguns casos, els fan fora donant-los un sobre amb diners, la qual cosa provoca un escampament d'aquesta pràctica, i s'enquisten a uns nivells que a hores d'ara són intolerables per la tolerància de les forces d'ordre i dels tribunals.

La justícia, sempre lentíssima, s'està activant ara mateix per disposar mecanismes per expulsar-los en 48 hores. Com sempre, pagaran justos per pecadors, però tots els veïns que tenen un d'aquests pisos francs al seu costat respiraran, dormiran, tindran net el carrer i els patis interiors. A més, podran sortir de casa sense el temor d'uns pinxos que combinen un coneixement bàsic de lleis amb una actitud pròpia de grups mafiosos. Corre un vídeo per les xarxes sobre un d'aquests habitatges en què es veu un parell de mossos d'aspecte poc musculat, amb casc, escut torçat i mascareta, al davant d'un d'aquests edificis, preguntant-los qui és el «jefe», mentre es prevenen del llançament d'objectes contra ells. S'escolten insults de tota mena cridats des de dalt d'un balcó ampli i amb baranes de ferro forjat de qualitat. Són els mateixos assaltants els que el difonen com a mostra clara que, de moment, van guanyant.