08 de setembre de 2020
08.09.2020
Regió7

La Propietat de Queralt i l'ajuntament de Berga

07.09.2020 | 23:27
La Propietat de Queralt i l'ajuntament de Berga

El Diccionario de Pascual Madoz de l'any 1845 explica que no es va desamortitzar mai Queralt «iglesia, que es magnifica, y ocupadas sus rentas. Por el Gobierno; más habiéndolas devuelto, se va a reedificar el santuario, y la imagen ha sido nuevamente trasladada a su templo en 1º de junio del presente año». La muntanya de Queralt, que havia tingut un règim de propietat d'emprius, gaudit pels veïns de Berga, va passar a ser terme municipal de la Vall-dan. Al Registre la Propietat de Berga consta la inscripció d'1 d'octubre del 1904 «Monte de Queralt y emprios de Berga y Valldan... Inscribo la posesión de esta finca en común y proindiviso a favor de los pueblos de Berga y Valldan sin perjuicio de tercero de mejor derecha». Queda clar a partir d'aquest moment qui és l'amo de la muntanya de Queralt.

L'any 1916 es va fer la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, i van començar el problemes. La revista berguedana Pedra-forca deia l'1 d'octubre del 1917 «...Según noticias adquiridas se proyecta en dicho Santuario de Queralt construir un nuevo edificio para poder satisfacer dignamente y con las atenciones debidas a la selecta concurrencia que todos los años visita los amenos lugares... Caso de prosperar tan preciosa idea... se dotaran las dependencias del real Santuario de abundante agua potable,... y así también mejorar los medios de locomoción». Aquí veiem per primera vegada un interès urbanístic i especulador a Queralt, per sort no es va arribar a fer mai cap urbanització a Queralt. I evidentment, encara avui, més de cent anys després l'aigua potable no arriba al santuari.

De la data 1 de juny del 1918 al Registre de la Propietat de Berga hi ha la inscripció que diu... «Edificio denominado 'Santuario de Nuestra Señora de Queralt' con sus anejos huertos y tierras del propio Santuario... El excelentísimo Ayuntamiento de esta ciudad tiene la posesión de esta finca... Acta: Don Joaquín Serra Huch, Alcalde de esta ciudad cumpliendo un acuerdo del ayuntamiento». Això va ser la causa de molts conflictes que van durar anys entre l'Ajuntament berguedà i el bisbat. Tot això va culminar amb el tancament pel bisbe de Solsona de l'església del santuari del 10 d'abril del 1921 fins al 3 de setembre del 1923.

El 8 d'abril de l'any 1920 llegim al llibre d'actes de l'Ajuntament de Berga, «?el arrendatario de la hospedería y tierras de Queralt propiedad de este ayuntamiento se había denunciado que por Orden de Rd. D. José Alsina, que dice ser capellán custodio del Santuario se practicaron obras de reforma en dicha hospedería... Se requiere en debida forma y mediante notario al Rd. D. José Alsina para que en el termino de treinta días deje libre y expedita la habitación que ocupa en el edificio hospedería...». Per aquest fet, un envanet i l'ampliació de la cambra del capellà, Queralt romangué tancat dos anys i mig, el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, no visitava, en aquests anys, cap de les esglésies del terme municipal de Berga.

Durant tots aquest anys, es va intentar fer un sistema de funcionament de Queralt amb una junta on l'Ajuntament de Berga sempre volia tenir el control efectiu; un exemple el trobem a l'acta de l'Ajuntament de 7 de gener del 1918, on llegim: «se acuerda ratificar el acuerdo de 14 de febrero de 1916 y designar a Don José Coma Florejachs y D. Clemente Felipó Badia para que en concepto de vecinos y después de la superior aceptación del Prelado de la Diócesis formen parte de la Junta Administrativa del Santuario...». La polèmica va encendre tota la ciutat de Berga. A la fi el 3 de setembre del 1923 el bisbe Comellas reobre l'església de Queralt. El 6 de setembre se signa la Concòrdia entre el bisbat i l'Ajuntament de Berga per la qual es crea un Patronat del Santuari, això es va inscriure al Registre de la Propietat de Berga el 23 de setembre del 1923. El règim era de condomini, només els edificis quarantins, entre el bisbat de Solsona i l'Ajuntament de Berga.

L'any 1974, mossèn Ballarín va impulsar la separació d'Església i Estat a Queralt. Entre ell i per part de l'Ajuntament de Berga el seu secretari, Jaume Sánchez i Isac, es va redactar el projecte de divisió del condomini. El 4 de novembre es va firmar el document de la Partició del Condomini de Queralt pel bisbe de Solsona i el 7 de novembre ho feia l'Ajuntament de Berga. Per al bisbat queda el temple i els seus annexos, la sortida al castell on hi ha el campanar, i part de la planta baixa del santuari per a botiga de records, i la resta per a l'Ajuntament. L'Església es compromet a no instal·lar cap establiment d'hostaleria i l'Ajuntament a no permetre la venda de records a l'hostatgeria. Les construccions parroquials ara, l'any 2020, gràcies a mossèn Barniol, són de molt fàcil identificació, estan renovades i adequades a les funcions que han de fer; mentre que les de l'Ajuntament fa massa dècades que estan ben deixades de la mà de Déu i sense fer cap servei per a allò a què havien estat encomanades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit