La represa del curs escolar» és un dels tòpics del calendari que enguany és, seguim amb els llocs comuns, paper mullat. No sabem si hi haurà represa i ni molt menys si hi haurà curs escolar. Almenys, i perdonin la insistència, a les escoles. Bargalló no aclareix res, però pretendre que el conseller ens faci intel·ligible la situació potser seria (en aquests moments de la gestió global pandèmica en aquest país petit) excessiu. Del curs polític (un altre clàssic de temporada), no cal esperar-ne gran cosa més, atès el repartiment global de plantofades que protagonitza el sector «indi». Quan ja semblava que el procés no podia degenerar en una pitjor situació respecte dels objectius establerts, els exconvergents demostren, tatxan!, que no hi ha res impossible. Amb l'irredempt Puigdemont al capdavant, tota l'ofensiva de l'Estat contra el processisme és xavalla, en una comparació justa. «The presi in the Norh» no necessita enemics per anorrear els que en un altre temps van ser amics (o companys de partit, que no és el mateix). Seguim. L'altre focus d'atenció és el Barça. La represa s'intueix també aquí complicada. Però la solució, en aquest cas, no depèn de ràtios per aula ni d'enquestes preelectorals (o batejos del Padrí de Coppola). Tot queda en mans (en peus) d'un gol, o diversos, a temps. En comparació, xupat.
