Al'alcalde de Vigo, Abel Caballero, li agrada presumir de ser el primer economista espanyol doctorat a la Universitat de Cambridge. Per les seves actituds, però, és ben evident que l'assignatura de la humilitat encara la té pendent d'aprovar.

En l'actual context de crisi social i econòmica a causa de la pandèmia de la covid-19 l'alcalde segueix amb les seves extravagàncies. Sovint la megalomania li fa perdre el sentit comú. La seva obsessió per acaparar titulars als mitjans de comunicació no coneix límits.

En ple mes de juliol, cinc mesos abans de les festes de Nadal, va anunciar amb tota pompositat que a Vigo aquest any tindran «les millors festes de Nadal que s'han fet mai». I a final del mes d'agost ja va començar el muntatge de l'enllumenat al centre de la ciutat.

El 19 d'agost l'alcalde va donar el tret de sortida als treballs d'instal·lació de l'enllumenat de Nadal. Tal com a ell l'entusiasma, va fer-ho convocant els mitjans de comunicació i envoltat per nombroses càmeres fotogràfiques i televisives per deixar-ne constància. Va aprofitar els seus minuts de glòria per anunciar que l'enllumenat de Vigo serà l'enveja de Nova York i que enguany invitarà per carta el seu alcalde a visitar la ciutat gallega perquè n'aprengui.

Abel Caballero és un personatge peculiar que quan comença a desbarrar és molt difícil aturar-lo. Així doncs, va continuar amb el seu xou anunciant la intenció d'instal·lar una sínia gegantina de manera permanent (no només per Nadal) per fer la competència a la famosa London Eye que, situada a la riba del riu Tàmesi a Londres, és la més alta d'Europa.

L'alcalde, amb la seva retòrica, va avançar el programa festiu nadalenc: una pista de gel coberta, un circuit de karts, un tren infantil, un gran mercat, concerts, espectacles d'animació i la sínia de 60 metres d'alçada. Per cert, l'any passat el seu funcionament va haver de retardar-se uns dies a causa de les ràfegues de vent que sovint fuetegen Galícia.

En tot aquest folklore nadalenc la cirereta del pastís torna a ser l'enllumenat i l'ornamentació: 10 milions de llums led, 334 carrers i 450 arbres il·luminats, 2.700 arcs de llum, i el monumental arbre de Nadal. I una altra fanfarronada de l'alcalde. Enguany l'arbre de Vigo tornarà a ser més alt que el mític arbre de la plaça Rockefeller de Nova York i també superior al del Vaticà. El cost econòmic previst per al sarau és de 800.000 euros (133 milions de les antigues pessetes) per malbaratar durant un mes i mig. Aquest és el preu del contracte amb l'empresa instal·ladora de l'enllumenat, després caldrà afegir-hi el corresponent consum elèctric i altres despeses addicionals.

Aquest any la conjuntura tan anormal a causa de la pandèmia del coronavirus ha provocat que les festes d'estiu s'hagin vist perjudicades arreu. Per poder complir les normes de seguretat l'alcalde de Vigo va proposar que en lloc d'organitzar un concert per a 40.000 persones se'n podrien celebrar 1.000 per a 40 persones. El resultat global d'assistència seria el mateix. No és cap acudit de Lepe, és una broma del trapella Caballero.

Enmig de tota aquesta follia, unes dades de Vigo per reflexionar: l'any 2019 unes 600 famílies van ser desnonades de les seves llars, el 40% més respecte a l'any anterior; Càritas atén més de 400 famílies, setmanalment distribueix 2.600 àpats, i té una llarga llista d'espera per atendre les demandes; el mes d'agost passat la taxa d'atur era del 17,35% i afectava 23.043 persones; fa un parell de mesos s'havien tramitat 3.250 sol·licituds de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), etc.

Totes aquestes persones amb dificultats per subsistir en el dia a dia, ben segur que agrairien a l'alcalde que prioritzés les necessitats dels ciutadans/es i s'oblidés de les seves estrafolàries obsessions.