Mai un curs escolar no havia estat preparat amb tanta incertesa, tanta angoixa. Mai les necessitats no havien estat tantes i les preguntes tan diverses. La sensació que s'imposa és que les aules obriran dilluns que ve en una situació d'improvisació i de precarietat. Segurament és així. I segurament la Generalitat hauria pogut estar més diligent, més eficient, més contundent en abordar l'allau de necessitats. Tanmateix, cal convenir que, segurament, era impossible arribar a aquesta setmana amb totes les respostes i totes les garanties. Segurament, aquest curs haurà de practicar el 'learning by doing' (aprendre a mesura que es va fent), i caldrà anar resolent problemes en cada aula concreta, en cada escola específica, d'acord amb les necessitats de cada cas i de cada moment, que seran canviants. El professors hauran de fer un gran esforç de compromís i d'adaptació, i els pares cal que tinguin molta calma i molta comprensió. L'objectiu, altíssim, justifica els sacrificis que es demanen, i que ja han hagut de fer altres sectors. Tornar a tenir l'escola en marxa serà el millor pas cap a un país normal.
