Aquest estiu, Jordi Puig, editor de Comanegra, amb la col·laboració del Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre, ha publicat el llibre El que m'agradaria que la dansa fos, redactat pel manresà Joaquim Noguero, sobre el ballarí Cesc Gelabert, dins la nova col·lecció Paragrafies, dedicada al llibre de dansa. Escrit inicialment en castellà, Gelabert hi posa el text base i l'organització per seccions, ja que és un personatge ordenat que s'explica meravellosament, però el seu ofici és el cos i no l'escriptura, essencial en la feina de Noguero, professor de periodisme cultural a la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, des del 1999. Durant uns mesos, van treballar conjuntament per tal de mantenir l'estil oral del ballarí, i alhora fer el text el més clar possible. Un cop reorganitzat en castellà, Noguero es va encarregar de la traducció al català. Marta Borràs, de l'Institut del Teatre, graduada en art dramàtic i especialista en teatre musical, va suggerir la possibilitat de fer un pròleg, però Noguero va preferir l'epíleg com a complement final, per no interferir entre el lector i l'artista.

Noguero reconeix que el procés ha estat apassionant sobretot en les explicacions de les ambigüitats del text, però també frustrant, ja que la publicació no donava més espai. Així, per tal que l'obra sigui útil i didàctica, principal pretensió de Cesc Gelabert, potser caldria fer una pàgina web i complementar cada punt amb clips de vídeos filmats expressament o trets d'obres anteriors. És interessant insistir en aquesta idea, ja que l'artista no vol que la gent s'hi acosti per ell com a autor, sinó pel contingut, per tal d'adquirir eines sobre com usar millor la dansa a la vida, a l'art i a les escoles. Potser hi ha la voluntat en «el» llibre de la seva vida de ser una mica testamentari: en el sentit de deixar el llegat dels seus coneixements sobre la dansa, després de 50 anys de professió, i quin paper pot i hauria de tenir aquesta en la societat. Vol que no sigui un llibre només per a la professió, sinó per a tothom. L'experiència del professor Noguero ha estat útil pel seu bagatge personal, en el sentit d'haver tingut un mestre-germà gran a prop, aprenent-ne de forma directa, el que li ha permès conèixer-lo a fons. De fet, fa anys, havia interpretat en la crítica alguns dels seus espectacles de la manera com ara queden plasmats al llibre. Essent com és un especialista en l'organització d'exposicions, estic segur que una sobre Cesc Gelabert podria resultar magnífica, només d'entrada aprofitant els punts del llibre per il·lustrar-los amb la seva trajectòria, dels cinquanta anys d'obres realitzades.

D'edicions, el professor universitari n'ha fet moltes des de l'any 1993, sobre Pere Gimferrer, fins aquesta darrera, dedicada a Cesc Gelabert. Va editar les tres trobades internacionals del MOV-S, moviment professional de la dansa i arts, la darrera de les quals organitzada pel Mercat de les Flors i el Museu Reina Sofía, l'any 2010, on va ajuntar tres moments d'escola extraordinària, sentint veus i reflexionant-hi per agrupar-ho tot en una ponència final. Ha treballat amb quatre patums, és a dir, els números 1 en cada un dels seus àmbits. Està editant ara tota l'obra integral de Jesús Blasco per a l'editorial de còmics ECC. Ha fet uns quants llibres amb i sobre Maria Rius, actualment la més veterana de les il·lustradores catalanes, que va crear l'etiqueta d'Escola Catalana d'Il·lustració al primer Congrés de Cultura Catalana, com a ponent en aquest àmbit, és autora de més de 350 llibres il·lustrats, fundadora i primera presidenta de l'associació professional d'Il·lustradors de Catalunya. El darrer llibre, del 2018, Les finestres de la Maria, va servir de pretext perquè li donessin el Premio Nacional de l'Estat per la seva trajectòria. A través de les «finestres» es retrata l'itinerari vital de l'artista, amb un record molt especial per la seva mare, una mestra de la República represaliada, que va educar nou fills a casa, al carrer Elisabets, on avui hi ha la llibreria La Central del Raval, una antiga església cremada durant la guerra civil, que va rehabilitar com a habitatge el seu pare.