Ho admeto. Sense aquest titular potser vostè no estaria llegint aquest article d'opinió. Exagerat? Potser sí. Però el fet és que Berga, la capital de la Patum, cau a trossos, no al 100% però sí en un tant per cent molt elevat. Ja sigui l'espai públic o el privat, hi ha moltes zones de la ciutat que fan basarda i que presenten un aspecte vergonyós. El barri vell és un clar exemple d'aquesta degradació urbanística. Cases que cauen, literalment, i no només una o dues. Es calcula que n'hi ha mig centenar. Cau l'ànima als peus quan t'hi passeges i veus com estan alguns edificis. No tots afortunadament, és clar. Fins i tot hi ha particulars que hi arreglen cases. Però hi abunda més la ruïna. Ja és premonitori mirar el terra de la plaça del Doctor Saló, el de la de Sant Pere i el del carrer Buxadé, amb un ferm que és una trencadissa, perillosa. Anys de deixadesa han deixat una empremta ben visible en aquests espais que haurien de ser la joia de la corona de Berga, urbanísticament parlant. Una plaça ben parida per ensenyar amb orgull.
Malauradament, les edificacions en ruïna hi abunden i no només són al barri vell. En trobem fàcilment a la resta del nucli urbà. N'hi ha que fa tants anys que hi són que ja formen part del paisatge de la ciutat, com l'antiga Farinera, que ja s'ha convertit en un monument... a la decadència.
