Al cap de poc de ser escollida presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz va venir a dinar a Barcelona. Era un d'aquells dinars típics de presentació en què ens coneixem tots. El més curiós va ser que a la taula «presidencial» hi havia Isidre Fainé, aleshores president de La Caixa. Crec que era la primera i única vegada que l'he vist en un dinar d'aquests. Aviat va ser aclarit el misteri, la protagonista ens va fer saber que La Caixa era la primera entitat financera d'Andalusia.
Aquests dies que La Caixa és notícia per la compra de Bankia, encara que en diguin fusió, he llegit de tot i força, la immensa majoria disbarats sense fonament, i d'altres exageracions i descobriment de suposats problemes que sembla que en tot el procés de reestructuració del sistema financer espanyol no s'havien vist fins ara.
El problema dels secessionistes és que, en viure en la seva bombolla, no s'adonen de com funciona el món real. La Caixa i el Banc de Sabadell -sembla que el BBVA se'l quedarà- no tornaran a tenir la seu mercantil a Catalunya fins que el Govern de la Generalitat els garanteixi que no tornarà a fer processos d'independència de manera unilateral. A hores d'ara qualsevol entitat financera del món no pot sobreviure ni un sol dia sense un banc central al darrere, en el nostre cas el Banc Central Europeu, per la senzilla raó que cada dia han d'anar-hi a cercar diners. Per altre costat, parlant de secessionistes i bancs, seria interessant de saber el nombre de comptes bancaris mirall que els ciutadans de Catalunya tenen oberts en altres indrets de l'Estat. Perquè no és que els diners fa tres anys sortissin de Catalunya, simplement els bancs obrien un altre compte en qualsevol indret de l'Estat, i així els usuaris tenien garantits els seus estalvis per l'Estat espanyol, encara que operessin des de Catalunya.
Anem a La Caixa en concret. La compra de Bankia era l'objectiu d'Isidre Fainé -sens dubte el millor financer i de llarg que ha donat aquest país- en el moment en què va esclatar la martingala de Rato i els seus amics. En aquell moment tant el Govern com el Banc d'Espanya no ho van permetre i Bankia va quedar com a únic banc del FROB. Avui, després de mesos de negociacions, s'ha arribat a un principi d'acord. Què en sabem? Poca cosa, només que el president serà el de Bankia, i el director general el de La Caixa, i el president de la fundació, i màxim accionista, continuarà sent Isidre Fainé -tota una garantia.
Ara sembla que tenim un problema majúscul per saber el nombre de llocs de treball que es perdran, quan en els últims 12 anys els sistema bancari s'ha apropat als 100.000 acomiadaments i jo no he vist la més mínima preocupació. I ja no parlem dels articles que fan referència a la posició dominant en el mercat financer de l'entitat. Com si ara La Caixa, a Catalunya, no la tingués. Que si cobraran més comissions, que si ens atendran pitjor i no sé quantes plagues bíbliques. Una entitat financera, la que sigui -i com qualsevol empresa-, té la missió de guanyar diners. I en el sector financer, amb un preu del diner tan baix, els beneficis només poden venir de dos costats, pels rendiments en la participació en altres empreses i de les comissions que es cobren als clients.
En una situació com l'actual, amb la quantitat d' incerteses que pateix el planeta, el sistema financer busca seguretat a partir d'augmentar el volum. Aquesta compra només respon a aquesta demanda. Tenir una entitat que pugui competir a Europa de tu a tu amb qualsevol.
Qui busqui altres raons i magnifiqui problemes, pot ser molt aplaudit, però els seus auguris no són d'aquest món. Si us plau, deixeu La Caixa en pau, que ja heu destrossat massa coses.
