Malament va un país quan no pot commemorar de forma conjunta la festa nacional. A casa nostra, ja fa molts anys que la Diada ha passat a ser «jornada conflictiva», en comptes de «festiva». També aquí el procés ha fet via per no poder complir amb un principi de reflexió i impuls a l'autogovern.

Almenys aquest any ens estalviarem la guerra de xifres d'assistència a actes, que s'inflaven a desig dels promotors, fins a arribar a extrems increïbles com el de posar seixanta mil assistents a la Diada del 2016, al passeig de la Pau de Berga, cosa que requeria aplegar quinze persones per metre quadrat. Un propòsit impensable per impossible. Com igual d'inversemblant era tota xifra que superés el milió d'assistents, mai aplegats, en cap de les Diades ni en altres grans mobilitzacions de país.

Però, ara i aquí el que ens ha d'ocupar i preocupar és la degradació de l'autogovern. S'ha menyspreat tant l'Estatut vigent, que al final s'ha fet creure que no serveix per a res, i que només amb la independència es pot aconseguir administrar bé els recursos disponibles. Al final, però, amb la recerca de la independència s'ha arribat a uns extrems alarmants d'incompetència.

Les Diades haurien de servir per reflexionar sobre la situació present i plantejar escenaris de futur. I en aquest futur, hi haurien de figurar avenços en l'autogovern, sense aspirar a trencar barreres, i pensar que només amb un estat propi és possible la millora de les infraestructures, equipaments i serveis.

A tot el món hi ha un bon nombre d'Estats plurinacionals, on els territoris interns fan la seva feina, sense aspiracions independentistes. No per això deixen d'avançar ni millorar. Al contrari, immersos en la bona gestió i eficàcia, es coordinen els diferents nivells administratius, a fi d'aconseguir el millor encaix els uns amb els altres.

Si algú té algun dubte sobre els beneficis del sistema federal, que miri cap a Alemanya, Suïssa, Canadà o Austràlia, i veurà com són les relacions entre un nivell i l'altre, i com és de nul·la la pretensió de passar de territori federat a estat. Algú dirà que aquests països enumerats són autèntics estats federals, i no com nosaltres, on impera l'autonomisme. És cert, però si per a alguna cosa hauria de servir cada Diada és per impulsar nous objectius i projectes, en direcció a canviar autonomisme per federalisme.

No està lluny l'un de l'altre, ni és un plantejament utòpic arribar-hi si hi hagués planificació i coordinació amb altres territoris que pretenen el mateix. S'ha fet molt poc ús de la capacitat d'unir esforços entre comunitats autònomes, i d'avançar cap un model totalment federal. No són somnis, són possibilitats reals que es poden produir si els partits busquessin aquest objectiu. Pretendre que la taula de diàleg serveixi per trencar l'estat de dret, és somiar truites. Cap partit de govern no avançarà mai per aquest camí perquè porta al fracàs segur.

En canvi, avançar cap a majors cotes d'autogovern és perfectament viable, sobretot quan al Govern central hi ha un partit que creu en la descentralització i la desconcentració del poder estatal. En aquests quaranta anys d'autogovern, sempre s'ha avançat quan hi ha hagut bona sintonia entre els dos governs. Hem perdut moltes Diades. Ja seria hora de fer-ne servir una per trencar la dinàmica. El que queda clar és que no serà aquesta, perquè els partits de govern han perdut el nord, i només semblen interessats en les batalles internes i no en el progrés extern.