Veient els interessos que s'hi donen, els de la meva generació acabarem agraint el Prozac abans que la vacuna contra la covid. Vam créixer amb el relat de la Catalunya del peix al cove, per a la majoria de pares el país arribava on ho feien les consignes del president Pujol, convertit en pare de la pàtria al qual s'encomanaven; de petits ens fomentaven el menester de l'estalvi -perquè la pela, nen, és el més important-, i quan feies la primera comunió et regalaven la «Història de Manresa explicada als Infants» de mossèn Gasol, amb una llibreta de Caixa Manresa, al cel siguin tots dos; si tenies un padrí de la burgesia barcelonina, la llibreta era de la Caixa de Pensions per pagar la universitat i encar-rilar un futur lluent de vols més alts. Quan ens havíem recuperat de la decepció i l'estafa del mite polític, ara ens engalten l'esgarrifosa notícia de la fusió de la «nostra» Caixa amb l'hereva postmoderna de «Caja Madrid», la d'aquells que ens deien que no ens en refiéssim perquè ens acabaran fotent tot el que puguin.
Ens han malbaratat els valors nacionals de l'adolescència, tant estalviar perquè ens acabin controlant el que ens pensàvem que era el banc d'aquí, i perquè ara el govern d'aquí deixi un grapat de pasta als del Hard Rock pels terrenys del projecte Barcelona World; no per educació, ni per sanitat, ni per investigació; per puticlubs i casinos, que són just els estris que ens calen per acabar sent una sucursal d'oci i platja, no fos cas que haguéssim somniat tenir una República amb una economia basada en la producció tecnològica i l'atenció a les persones.
Fusió, venda o absorció, tant se val; una vegada més ens han ben fotut, ja ho ha dit el president Sánchez, que el nou invent servirà per cohesionar el territori, aquest que xucla sempre des de fora cap al centre. Mentrestant, l'elit política catalana es baralla per qui la te més grossa -la teoria filosòfica per assolir la independència-, o qui la clava a l'altre més endins per desacreditar-lo, a canvi d'una renda autonòmica que els permetrà un bon compte personal en el flamant CaixaBankia.
La sopa d'all la fem bé, però mai hem sabut inventar-la. No cal que mirem gaire lluny, Escòcia s'afanya a crear un banc nacional per ajudar a reconstruir el país i preveu tenir-lo llest a final d'any, per invertir en empreses escoceses que ofereixin alguna cosa més que gresca i totxo, assegurant l'esdevenir de la nació. Per cert, dels milers de milions públics que van servir per rescatar el banc de la capital del regne, uns quants patrocinats des d'aquí, ja us en podeu anar oblidant perquè passaran a mans privades. Si de cas, quan estiguem disposats a crear un CatalunyaBank i deixar-nos de projectes de fireta, ja m'avisaran. Ara mateix, penso que els pares no sempre tenen la raó i que es faci fotre l'estalviar.
