Ja fa temps que el món es va aturar a Catalunya. A la cantonada nord-est d'Espanya, la Terra va deixar de girar. Immòbil. Petrificada. Una esfera de sal. El món és un pandimoni rabiós. Crisi financera, depauperació, fallida de la cohesió social, tomb del paradigma econòmic, emergència climàtica, translació dels eixos geoestratègics, guerres i fams, ter-rorisme ubic, migracions massives, recuperació, sectors emergents, indústries caduques... I, després, pandèmia i tornem a començar: calamitat sanitària, catàstrofe econòmica i social, incertesa global. Angoixa. Por. Esperança també.
Res de tot això sembla fer efecte en el relat nacionalista dominant a Catalunya. Aquí seguim fent la nostra. ¿Què és la nostra, amb permís de l'empresari radiofonista Justo Molinero, expert en la catàlisi de les emocions col·lectives? La nostra, en aquest punt precís del vesper català, és la guerra civil independentista.
Les faccions nacionalistes proliferen sense fi en el teatre d'operacions. L'independentisme no es fragmenta ja de forma bàsica, aquella fase va quedar enrere. Ara es divideix sobre el dividit anteriorment. La divisió de fraccions de les matemàtiques del batxillerat: el-numerador-de-la-primera-fracció-pel-denominador-de-la-segona-fracció... Era així, ¿veritat?
Qualsevol anàlisi es pot elevar fins a l'infinit, fins a la inintel·ligibilitat. Ris sobre ris fins a perdre de vista l'arrel del cabell. Però és convenient abstenir-se de cerimònies de confusió. La fragmentació independentista té molts matisos, alguns de brillants i fins i tot hipnòtics. Però, ara com ara, obeeix a dos conflictes plans.
El primer té recorregut estratègic al davant: la batalla entre ERC i la postconvergència pel tron nacionalista. L'altre és un compte enrere cap al no-res: el desafiament de Carles Puigdemont a un estat democràtic de la Unió Europea. Artur Mas deia «astúcia»; Puigdemont, «intel·ligència». Dos estats de la ment molt interessats: tapar la corrupció i l'austericidi, abans; guanyar una posició negociadora per esbandir un disbarat personal, ara. Embada-liments aliens al pandimoni mundial. I al local.
