Tot sembla indicar que la crisi que tenim deixarà una empremta de profunds danys econòmics i socials que s'han distribuït de manera molt desigual i injusta. Oxfam Intermón i altres organitzacions socials estimen que el nombre de persones pobres a Espanya podria augmentar en més de 700.000, fins a arribar als 10,8 milions de persones, després de la situació generada per la covid-19.

L'economia espanyola és una de les més durament colpejades per aquesta crisi fins ara, atesa l'estimació preliminar de caiguda del 5,2% del PIB el primer trimestre que realitza l'INE, davant el 3,6% de la zona euro. Es tracta de la caiguda intertrimestral més important de la nostra història recent.

Els resultats de l'EPA del segon trimestre reflecteixen la situació derivada de la pandèmia. L'ocupació ha baixat en 1.074.000 persones (22.000 persones en el sector públic i 1.052.000 en el privat); cal tenir en compte que aquesta xifra no inclou els afectats per un ERTO, que es consideren ocupats. El nombre d'aturats puja aquest trimestre en 55.000 persones (1,66%) i arriba a la xifra de 3.368.000. La taxa d'atur se situa en el 15,33%. Cal tenir en compte que no tots els que han perdut la feina han passat a classificar-se com a aturats segons la definició de l'OIT. Una part considerable ha passat a la inactivitat, categoria que ha augmentat en 1.062.800 persones. El nombre d'actius descendeix en 1.019.000, fins a 21.975.200. La taxa d'activitat baixa 2,64 punts i se situa en el 55,54%. En l'últim any la població activa ha disminuït en 1.060.400 persones i la taxa d'activitat s'ha reduït 3,20 punts. Una visió més detallada de les transicions observades entre ocupació, atur i inactivitat s'obté amb l'Estadística de fluxos, que reflecteix que 1.034.200 ocupats i 1.107.600 aturats del primer trimestre han passat a la inactivitat en el segon.

En l'informe «Una reconstrucció justa és possible i necessària», l'ONG calcula a més que el previsible augment de la desigualtat suposaria esborrar de cop el que s'havia reduït en els últims quatre anys. No es poden repetir els errors del passat, hem de sortir d'aquesta crisi construint una economia més humana que no deixi ningú enrere i en què contribueixin més aquells que menys han patit l'impacte de la crisi. No es pot consentir que les persones amb menys ingressos perdin, proporcionalment, vuit vegades més de renda que les més riques. Aquest avanç implacable de la pobresa, que es va començar a intensificar amb l'anterior crisi, la de final de la dècada passada, conviu amb un constant increment del nombre de rics i de milionaris a l'Estat espanyol. La magnitud s'ha quantificat aquests dies: l'Agència Tributària ha difós l'Estadística de declarants de l'Impost de Patrimoni corresponent a l'exercici del 2018, l'últim tancat. A Espanya hi ha, segons aquestes dades, 177.931 contribuents que posseeixen una fortuna de més de 700.000 euros, el mínim exempt per tributar. Són 47.715 més que el 2011, l'exercici en el qual el Govern central va recuperar aquest impost cedit a les comunitats autònomes després d'abolir-lo durant els tres anteriors. Així, les fortunes dels més rics de l'Estat espanyol, que amb prou feines suposen el 0,34% del cens, van passar a ser equivalents al 57% de la riquesa nacional, quan set anys abans aquesta relació quedava en el 40%.

La tradició més democràtica d'altres països europeus permet que el repartiment de la riquesa i dels recursos públics es faci cuidant més les formes. A l'Estat espanyol, però, els grups oligàrquics s'han sentit sempre tan amos de tot que mai han arribat a acceptar que hagin de renunciar a una part del pastís per mantenir els equilibris socials bàsics, i per això la dreta política que financen al seu servei és com és i actua sense la més mínima concessió a les classes populars, que consideren renovables i prescindibles. Per tot això hem de reclamar repartiment de la riquesa ja!