La notícia falsa és tossuda en extrem. Però cal escriure alt i clar que llegir un diari de paper és segur. Fer-ho en una cafeteria, un plaer.

Durant l'estat d'alarma, el Govern d'Espanya va incloure els diaris entre els serveis essencials. I va fer bé, perquè la premsa i el dret d'informació és un eix essencial d'un país democràtic i, a més, perquè fins i tot l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, ha deixat clar que el risc de contagiar-se tocant un diari és infinitament insignificant. Els diaris són estèrils al virus a causa de la tinta, la porositat del paper i el procés d'impressió i producció. Així doncs, compartir-los a la cafeteria, a la biblioteca o en qualsevol altre lloc és una acció segura.

La revista científica Journal of Hospital Infection, el National Institute of Allergy and Infectious Diseases dels Estats Units, el John Innes Center i diverses universitats alemanyes insisteixen que mai hi ha hagut un incident documentat en el qual el virus covid-19 hagi sigut transmès per un diari, revista, carta o paquet imprès. Però, en canvi, actualment és difícil entrar en un bar o una cafeteria i trobar el diari, que ens proporcionava un moment d'assossec i intimitat, o bé que servia per provocar discussions futboleres tan acalorades com innocents entre plats de tripes, entrepans i cigalons dels treballadors que paraven per dinar.

Tenint en compte la confusió generalitzada, aquesta periodista ha portat a terme una investigació exhaustiva. El departament de Salut de la Generalitat afirma que coneix la llegenda i nega cap disposició que prohibeixi la lectura de paper als establiments. El Procicat, del departament d'Interior, segueix el mateix camí, el ministeri de Sanitat també va pel mateix camí, i fins i tot trobem governs i entitats hoteleres d'altres comunitats com Múrcia, Andalusia, Galícia i les Balears que han sortit a la palestra per cantar que sí que es pot i es recomana informar-se al bar. La tinta és segura. Visca el cafè i el diari!