Què fer quan el nucli urbà preindustrial, convertit en barri antic, s'ha anat buidant d'activitat i veïns i presenta un parc d'habitatges i edificis diversos en males o molt males condicions de conservació? Aquesta pregunta se l'han fet centenars de pobles i ciutats. En alguns llocs s'han anticipat al problema; en altres, com a Berga, anem tard, molt tard.

Així doncs, i per si és d'ajuda, em permeto apuntar algunes telegràfiques reflexions-proposta.

Perspectiva. Cal tenir clar que el barri no tornarà a ser el d'abans, que no recuperarem la gent, les botigues, els tallers o l'ambient que ja no tenim. La nostàlgia, en aquest cas, és molt mala consellera. El barri antic recuperat conservarà edificis i veïns antics, però serà un altre, amb nous usos, nous edificis i un veïnat renovat. Cal definir, per tant, quina mena de veïns volem atreure (joves, segones residències, famílies, gent gran, habitatge social...) i, en funció d'això, identificar les activitats a potenciar.

Paciència. Les transformacions urbanes són lentes. Allò que iniciem avui donarà fruits d'aquí a uns anys. Oblidem-nos, per tant, del calendari electoral.

Consens. Imprescindible un cert consens polític i ciutadà, per evitar avançar fent cops de volant i per garantir que la feina feta no quedarà en res després d'unes eleccions

Coordinació. La recuperació d'un centre històric no depèn d'una sola acció ni d'un sol agent, sinó d'un conjunt d'iniciatives que s'ajudin l'una a l'altra per atreure interès i inversió, pública i privada.

Resultats. Tot i que la transformació de veritat tardarà a arribar, és important projectar sensació de canvi. Per fer-ho cal combinar les accions més ambicioses i a llarg termini amb les més micro (endreçar un racó, plantar dos arbres, fer un mural, enderrocar un mur lleig...), que ajuden a recuperar l'esperança i evitar la sensació d'abandonament.

Motor. Concentrar esforços en un espai encara viu i actiu per aturar-ne la decadència i convertir-lo en el reclam que atregui gent i activitat al barri. A Manresa, la plaça Major; a Berga, el carrer també Major.

Esponjar. La configuració atapeïda dels nuclis antics té a veure amb l'espai limitat del clos emmurallat. Guanyar places, espais verds i potser algun aparcament ha de permetre'ns millorar la qualitat de l'espai urbà i competir amb l'eixample en atracció d'activitat comercial, cultural, institucional, reivindicativa, festiva i esportiva.

Vaixell insígnia. Moltes ciutats grans i petites han apostat per posar un gran equipament públic (un museu, una universitat...) al bell mig de la zona degradada. A Berga es podrien adquirir finques al carrer Buxadé, per enderrocar-les i construir-hi la seu d'uns estudis potents o el gran (i maleït) Espai Patum. Abans, això sí, caldrà picar portes fins a veure sagnar els punys.

Ajudar. No tots els edificis es podran salvar. N'hi ha molts que no tenen ni prou valor patrimonial o paisatgístic ni prou qualitat arquitectònica. Els que es poden salvar i rehabilitar, però, difícilment seran viables sense ajudes públiques en forma de préstecs i/o subvencions.