Ho confesso, m'he descar-regat Tik Tok al mòbil. Que Trump la consideri el dimoni i el rum-rum que els xinesos la fan servir per espiar m'han provocat massa. La de ByteDance és l'app de moda, la de les generacions Z i Alfa, la que ha destronat l'Instagram dels millennials i la que trepitja els talons al Facebook dels boomers. I és també la que ha obert una guerra pel control dels vídeos: els de contingut llarg de Youtube versus els curts de Tik Tok. I si es rasca més, apareix una partida més transcendent, la que juguen les empreses tecnològiques xineses i les nord-americanes, que atònites observen com se'ls mengen el pastís. Però, què té Tik Tok que ja hagi enganxat, diuen, més de 800 milions d'usuaris? Vindria a ser a les app el que Crónicas Marcianas era a la tele dels 90, l'LSD dels 60 o La Riera per a les àvies catalanes: hores d'evasió. És cert que obrir l'app i topar-se amb un vídeo de Rudy Fernández ballant descoordinadament, fa tirar enrere. Però 15 segons passen ràpid i darrere seu espera una seqüència infinita i addictiva de vídeos de gent fent el borinot. Els experts en màrqueting somriuen: infants de 4 a 15 anys hi dediquen 71 minuts al dia, només 4 minuts menys que a Youtube. I augmentarà (si els seus pares no descobreixen l'app i els la fan avorrir penjant-hi, ells també, vídeos).
