Les corones de la Mare de Déu, del Nen Jesús i penjoll fets per la Coronació Canònica de l'any 1916 eren de la casa Cabot de Barcelona. Els berguedans van donar per a la seva construcció: 1.799 joies d'or, 144 de plata, 8 brillants, 19 joies de platí, i a més unes 144 pedres precioses de gran valor. Totes les famílies catòliques berguedanes aportaren el bo i millor del que tenien. L'expedient oficial de la «Coronación de la Virgen de Queralt» dona més detall de cada una de les dues joies. La corona de la Mare de Déu contenia: 712 grams d'or i 184 de plata, 8 brillants, 3 turmalines, 4 aiguamarines, 541 brillants, 2 turqueses, 13 topazis, 16 jacints, 28 mitges perles, 10 granats, 100 robins, 17 ametistes, 4 calcedònies, 2 malaquites, 4 òpals, 90 maragdes i 8 cornalines. La del Nen Jesús: 95 grams d'or i 24 d'argent amb 12 brillants, 99 diamants, 12 jacints, 4 turmalines, 36 robins, 11 topazis, 4 ametistes i 16 maragdes. Les corones es guardaven al santuari i la imatge les lluïa, només, en festes assenyalades.
Els primers dies de la Guerra Civil, segons mossèn Armengou, l'Ajuntament de Berga va rebre un avís del govern de la Generalitat perquè recollís les corones. Per complimentar-ho un regidor de Berga va demanar-les al President de la Junta del Santuari, i aquest li dir que eren a Queralt, tot avisant la majordona del capellà custodi del santuari que les preparés ja que les hi aniria a buscar. Les dues corones foren dipositades, amb rebut de 8 d'octubre del 1936, a la sucursal de Berga de la Caixa de Pensions de la plaça de les Fonts de Berga. Del 25 de març del 1937, existeix el document que he pogut consultar i que transcric: «El Sotscrit, el President de Consell municipal d'aquesta ciutat, per la present acredito haver rebut en data d'avui de Pau Santandreu Sanpons, delegat d'aquesta Sucursal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis, les dues corones i el penjant, d'or i pedreria, de les imatges de Queralt, que aquest havia rebut en concepte de custòdia en 8 d'octubre de 1936 del llavors Alcalde President de l'ajuntament d'aquesta ciutat, Joan Illa Planas. Berga, 25 de març de 1937, Just Lacau.» Consta a l'arxiu a Berga dos documents, un de 25 de març del 1937 i un altre de 8 d'abril del 1937, que el personal de la Generalitat acusa recepció de l'arribada de les corones queraltines.
Segons informe de la Generalitat datat a Barcelona el 8 d'abril del 1937 a la corona gran hi havia 541- Diamants, 20- Amatistes 6- Brillants 13- Topacis 8- Àgates 16- Llatxins 4- Aiguamarines 10- Granats 8- Òpals 136- Robins 128- Maragdes 4- Lapislàtzuli. Amb un pes d'or de 708.400 grams i amb un pes d'argent de 134.300 grams. A la del Nen Jesus 99- Diamants 12- Brillants 7- Amatistes 13- Topaci 12- Llatxins 36- Robins 16- Maragdes. Amb un pes d'or de 93.800 grams i amb un pes d'argent de 21.100 grams. Al penjoll: 80- Brillants diferents mides 9- Diamants diferents mides Safir Blanc, talla brillant. Amb un pes d'or de 47.400 grams. Els responsables polítics de l'actuació del govern de la Generalitat en aquest espoli són: el sotssecretari de Finances, Carles Martí i Faced, i el conseller de Finances, Josep Tarradellas i Joan. A la Patum del 1979, després de tornar del seu exili, Tar-radellas va visitar Berga com a president de la Generalitat monàrquica. Mai, Tarradellas no va explicar què havia passat amb les corones de la Mare de Déu de Queralt o la resta del ric patrimoni religiós berguedà reclamat per la seva conselleria anys abans. La història és com és i els fets són com són.
