La mala qualitat de les dades ha estat un dels grans problemes des que va començar la pandèmia. En els moments més crítics no hi havia coherència ni entre la xifra de morts que oferien fonts diferents. Una molt bona part de les defuncions ni tan sols no estava ben catalogat on s'havien produït. La situació ha millorat, però les incoherències continuen. I sobretot, és molt qüestionable el valor de les dades que utilitzen ministeri i Generalitat com a eines per fer pedagogia, mentalitzar i tenir la ciutadania ben situada en la realitat del moment. Les dades que setmana rere setmana facilita la Generalitat no ajuden a crear un estat de consciència lúcid i madur. Resulta que a Catalu-nya la taxa de reproducció baixa i està per sota d'1, però gairebé totes les comarques estan en risc molt alt de rebrot. El nombre de nous casos s'ha convertit en la mesura estàndard, però depèn gairebé exclusivament del nombre de testos que es fan. Què ha d'interpretar un ciutadà que veu que el risc és molt alt a partir de la taxa 100 i la Cerdanya està per sobre de 900 sense que s'enfonsi res? Les dades informen o desinformen. Que no sigui el cas.