Hi ha persones que treballen en oficis que als ulls del món són clars, i majoritàriament coincideixen amb la seva formació. Però n'hi ha d'altres que, amb no menys possibilitats d'èxit personal, són més conegudes pel lloc on exerceixen la seva funció laboral. A vegades és difícil acabar la frase: «vostè és...». Andreu Buenafuente sap, des d'ahir, que és Premi Nacional (de l'Estat) de Televisió. A la petita pantalla (quin eufemisme quan actualment hi ha aparells que surten per les finestres del menjador) hi ha espai per a diferents perfils professionals. Alguns, com el de Buenafuente, tan interessants com difícilment classificables. D'entrada, Buenafuente prové del món de la ràdio local feta a Reus. Paga religiosament les quotes del Col·legi de Periodistes de Catalunya i si miren en alguna de les biografies que estan penjades en webs de referència popular hi diu que és «humorista, presentador, periodista, locutor i productor». Ell aprofita sempre que pot per explotar aquest humor que l'ha fet gran a la caixa de les imatges i no s'està de dir que és un pallasso. Amb americana negra i sense el nas vermell és capaç de fer-nos riure estirant el fil de la ironia amb temes de màxima actualitat. Potser sí que la seva definició laboral polièdrica el fa ser, simplement, home de televisió. Ep, amb premi ben merescut.