El dia 3 de setembre passat Rodolfo Martín Villa va declarar davant la jutgessa argentina María Servini, via online des de l'ambaixada argentina de Madrid. Va comparèixer davant la justícia argentina pels impediments de ser jutjat aquí. Durant la declaració, tot i negar la seva responsabilitat en els casos que se li imputen, va reconèixer «errors greus» en els assassinats i ferits dels treballadors de Vitòria quan llavors ell era ministre de Relacions Sindicals.
La vergonyosa impunitat de què gaudeixen els repressors de l'època franquista ha obligat els familiars de les víctimes a re-córrer a l'exterior cercant la justícia que aquí se'ls ha negat. Els obstacles posats pels diferents governs espanyols han impedit asseure els botxins al banc judicial.
En tot aquest afer és incomprensible les cartes que s'han enviat a la jutgessa argentina en què es dona suport a l'exministre i s'elogia la seva trajectòria. Unes cartes signades per quatre expresidents espanyols, quatre exsecretaris generals sindicals, exministres i altres personalitats. Quina barra! Des d'una perspectiva humanitària i democràtica cal qualificar de vergonyoses aquestes mostres de suport. És realment increïble que l'expresident Felipe González afirmi en el seu escrit que el comportament de Martín Villa va ser «impecable» i és realment indignant quan diu que «s'haurien de depurar responsabilitats als qui de mala fe van instar aquest procés sense sentit». El cinisme del Sr. González: en data 31 de març del 1976 va signar una carta en nom del PSOE adreçada als familiars de les víctimes de Vitòria per mostrar-los el seu suport i la disposició del partit per al que necessitessin.
Martín Villa va tenir càrrecs polítics de rellevància durant la dictadura franquista. Va ser cap nacional del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), secretari general de l'Organització Sindical Espanyola, cap provincial del Movimiento, governador civil de Barcelona i procurador a les Corts franquistes. En morir el dictador va ser ministre de Relacions Sindicals, ministre de l'Interior i ministre d'Administració Territorial. A més de diputat a les Corts, també va ser senador per designació reial. A l'hemeroteca es poden trobar imatges seves fent la salutació feixista en actes públics.
Durant la seva etapa com a ministre de l'Interior va especialitzar-se a reprimir amb violència les manifestacions, especialitat que li va valdre ser conegut amb el sobrenom de «la porra de la transició».
Martín Villa és un dels molts franquistes -i feixistes- que quan la conjuntura política va canviar tot d'una van convertir-se en demòcrates de tota la vida. La seva polèmica gestió va obligar-lo a deixar la política i llavors va passar al món dels negocis, on també ha tingut una prolífica carrera.
Segons el Registre Mercantil se li acredita el pas per 45 grans empreses i corporacions de tot tipus, energia, comunicació, assegurances, banca... Ara, als 85 anys, continua actiu en el món empresarial, on des de l'any passat forma part del consell d'administració d'una multinacional, evidentment amb una bona remuneració. L'empresa està especialitzada en la construcció d'infraestructures per al sector del petroli i del gas, i ha aconseguit nombrosos contractes amb les monarquies del Golf Pèrsic. I ves per on, casualitats de la vida, el president de l'empresa és amic personal del rei emèrit i amb Martín Villa van coincidir al Consell de Ministres del govern d'Adolfo Suárez.
A Rodolfo Martín Villa l'any 2013 se'l va invitar a ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Provoca certa repugnància veure'l com a membre numerari precisament de l'Acadèmia de Ciències Morals. Quines contradiccions que té la vida.
