16 de setembre de 2020
16.09.2020
Regió7

En record del pare Josep Maria Cardona

15.09.2020 | 22:48
En record del pare Josep Maria Cardona

Aquest 20 de setembre fa deu anys de la mort del P. Josep M. Cardona, monjo de Montserrat i home d'un gran cor i d'una gran bondat.

Nascut a Sant Fruitós de Bages el 27 de setembre del 1948, aviat la família es traslladà a Esparreguera, fins que passats onze anys va anar a residir a Barcelona, on el Josep M. va treballar al forn familiar. Començà el noviciat a Mont-serrat el 27 de juliol del 1968, va fer la professió simple el 2 de setembre del 1969 i la solemne el 24 de juny del 1973. Ordenat prevere el 3 de setembre del 1983, va ser el cap del taller d'enquadernació del monestir, intervingué en les Trobades de Joves de Montserrat, va ser prefecte de l'Escolania del 1982 al 1989, ecònom adjunt, prior de Montserrat del 1993 al 2000 i responsable de la residència dels escolans del 2001 al 2005.

Com deia Bernat Vivancos, antic escolà i durant uns anys director de l'Escolania, el P. Josep M. Cardona era «una persona estimada, un amic entranyable, un monjo proper», que «estimava i es feia estimar», ja que va ser «un home que contagiava bonhomia, serenor i pau d'esperit». I és que el P. Josep M. «sabia transmetre el cantó més humà i més comprensiu de l'Església», tot «fent propera la fe a molta gent que potser n'estava al marge».

Com a infermer de la comunitat vaig acompanyar el P. Josep M. en la seva malaltia, uns anys de lluita contra el tumor que em van fer descobrir en ell un home amable i afable, que mai no es va queixar de la situació que vivia. Les visites a l'hospital, les llargues hores de quimioteràpia i la fragilitat d'un cos que anava afeblint-se, mai no van esborrar del seu rostre el somriure serè, agraït i ple de pau. Quan a Manresa el Dr. Tulleuda li va dir que tenia un tumor, el Josep M. li respongué que faria el tractament que els metges creguessin oportú, però que no li feia por la mort. Li digué al Dr. Tulleuda que en la professió s'havia donat del tot a Déu i que potser ara era el moment de fer realitat del tot aquesta seva donació.

Com digué el P. Abat Josep M. Soler, el P. Josep M. Cardona va ser un home que s'esforçà «per ser fidel a la crida de Déu», ja que es va deixar «purificar per la gràcia de Jesucrist». Durant l'etapa final de la seva malaltia, com digué l'abat Josep M. en el funeral del P. Josep M. Cardona, «el seu llit de l'hospital s'havia transformat en un altar en el qual feia ofrena a Déu d'ell mateix», com, uns anys abans, el Josep M. li havia dit al Dr. Tulleuda.

Deu anys després de la seva mort, els monjos, els antics escolans i els seus pares recordem la gran bondat del P. Josep M. Cardona, un home, que, com digué l'abat Sebastià Bardolet, «sabia comunicar una senzillesa i una autèntica estimació» envers tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit