Els clubs esportius estan vivint la seva pròpia epopeia covid, sovint fora dels focus de l'interès social. Els equips de base, que són la immensa majoria dels del país, estan havent de fer mans i mànigues per mantenir una activitat que és imprescincible com a eina de formació física, psicològica i social de milers d'infants i de joves. Els que recollim avui en aquesta edició, només una petita mostra dels molts que treballen a la Catalunya Central, han hagut de trencar-se el cap per garantir la seguretat dels esportistes i evitar la propagació del virus. En molts casos, han hagut d'assumir normatives que no resulten gaire coherents amb l'activitat esportiva, i molt sovint ho han hagut de fer en solitari, amb les respectives federacions i governs mirant-s'ho des de la barrera. I, tanmateix, ho estan fent. L'activitat es manté i no hi haurà generacions perdudes. La clau per fer-ho possible és la feina que hi han dedicat les directives i els quadres tècnics, i la flexibilitat que han demostrat els esportistes, que avui no disposen ni d'un lloc on deixar la roba. L'amor a l'esport no podia quedar més clar.
