El curs escolar i les famílies han fet el cor fort enviant els fills a les escoles i instituts. Ho fan sabent que tot el sistema penja d'un fil. A pesar dels esforços dels professors per tenir uns centres tan segurs com sigui possible, qualsevol positiu als grups estables d'alumnes pot fer reviure un segon confinament a les llars. D'aquesta manera la societat ens fem a la idea que reprenem la normalitat. Tothom treballant i els estudiants a les aules. Però hi ha una societat dinàmica que continua confinada. És la societat de les entitats culturals i esportives. Com en tantes altres comarques, a la Cerdanya la pandèmia ha paralitzat una vida associativa ja per si mateixa complicada en un entorn geogràfic dispers i en una realitat demogràfica petita. Aquests últims mesos els membres de les moltes colles geganteres de la vall, les entitats multiculturals de Puigcerdà i la mateixa Colla Castellera de Cerdanya, que havia esclatat amb força la temporada 2019, veuen com el confinament posa en perill els seus projectes. Les entitats intenten mantenir viva la flama del col·lectiu amb activitats menors i trobades socials, però veuen confinada encara la seva activitat de referència, el que els dona sentit. Un clam de revolta popular es comença a sentir com una necessitat. Avions, trens i aules plenes i places buides? La societat es comença a cansar.
