Ni 3.722, ni 300, ni 100

Vaig sortir al pas de les informacions donades, amb un article, «Ni 3.722 ni 300», per rebatre les dades aportades i considerar que ERC s'havia deixat entabanar per un propietari disconforme amb una de les immatriculacions fetes. Els meus arguments provenien d'un profund coneixement de les actuacions dutes a terme, al Bisbat de Vic i en part del Bisbat de Solsona, pels antics càrrecs d'alcalde i diputat. I concloïa que ni un cinc per cent podria ser «indegut», per error, sempre possible, en temes de propietat. Avui vaig més lluny i considero que els possibles errors no arribaran al centenar.

En el primer titular s'informava de l'existència de 3.722 immatriculacions indegudes, fetes entre els anys 1946 i 2015 sobre la base d'una llei que facilitava les immatriculacions, amb una simple signatura del senyor bisbe. En el segon, s'informava que de les 3.722 del total, 951 corresponien a les comarques de la Catalunya Central. En resum, la Generalitat, o una part del Govern, considerava que totes les immatriculacions havien estat «indegudes». Sorprenent. I més encara, anunciava la creació d'una Oficina de Mediació per resoldre tots els possibles conflictes, entre els propietaris presumptament agreujats i l'Església. Increïble.

Per què dic increïble? Perquè de la llista donada en surt la idea de qüestionar totes les immatriculacions fetes, sobre la base de qüestionar el dret de la propietat. Si així ho féssim en tots els casos, ens podríem trobar que totes les propietats existents serien «indegudes» si retrocedim cinc-cents o mil anys. Però, tornem al tema i mirem detingudament les xifres. La Generalitat diu que, de les 3.722 immatriculacions, 1.855 corresponen a llocs de culte, 1.518 a terrenys, i 349 a edificis civils.

He estudiat la totalitat i quedareu sorpresos d'algunes de les conclusions. Es declaren com a immatriculacions indegudes les catedrals de Barcelona, Tarragona, Solsona, Girona i Terrassa. Si no són de l'Església, a qui perta-nyen? Continuem. A la llista d'immatriculacions indegudes també figuren les basíliques de la Mercè de Barcelona, la de Santa Maria del Mar, i la de Santa Maria del Pi, totes elles a Barcelona.

Igualment indegudes serien les immatriculacions dels Palaus Episcopals de Barcelona, la Seu d'Urgell, Solsona, i la de l'Arquebisbat de Tarragona. El mateix passaria amb el Seminari-Conciliar Pontifici de Tarragona, i l'Arxiu Diocesà de Tarragona, igual que el santuari de la Gleva, i els monestirs de Sant Llorenç de Morunys i de Sant Pere de Camprodon.

Podem continuar amb centenars d'antigues esglésies, ermites, capelles, rectories i cases parroquials, antics cementiris, i finalment amb terrenys rústics i uns quants d'urbans. Animo qui es consideri agreujat a mirar tota la llista, i comprovar si hi ha algun bé que hagi estat indegudament immatriculat. I no per una simple signatura del senyor bisbe, sinó aportant un bon nombre de documents històrics, que justificaven la immatriculació.

Encara diria més, a la vista de la llista, n'hi falten. Almenys pel que conec de les comarques de la Catalunya Central, on m'he mogut durant més de quaranta anys, considero que falten algunes immatriculacions. I és que, tal com vaig dir en el meu article anterior, el procés és lent i feixuc, precisament per la necessitat de tenir la deguda informació i documentació. Acabo. Si abans considerava que ERC s'havia deixat entabanar, ara considero un despropòsit tot el que està relacionat amb aquesta qüestió i no entenc com una part d'un govern s'ha ficat en aquest jardí.