Aquesta mateixa setmana El Periódico, fent-se ressò de la publicació recent de la versió castellana de Cavalls salvatges de Jordi Cussà, ha dedicat una pàgina i mitja a entrevistar-ne l'autor. Llevat del diari Regió7, sempre amatent a les novetats d'aquesta fera literària, amb una vintena de títols al darrere i innombrables traduccions, fins ara cap mitjà de comunicació del cap i casal no havia saludat l'aparició d'un nou llibre seu amb tant d'espai i interès. Ni tan solament quan Cavalls salvatges, potser la seva obra més audaç i innovadora, va sortir publicada per primera vegada l'any 2000, moment en què Andreu Buenafuente va entrevistar Cussà durant uns escassos dos minuts a La cosa nostra de TV3. De ben segur que si aleshores aquesta novel·la hagués aparegut editada directament com a Caballos salvajes, l'atenció mediàtica hauria estat infinitament superior, fins i tot en mitjans com la Televisió de Catalunya, autodefinida com «la nostra». Mai no podrem sentir com a nostres aquells mitjans que releguen la cultura en català a un segon pla o a l'ostracisme, qui sap si a causa d'un provincianisme mal entès, per menysteniment o com a conseqüència d'una inòpia galopant. I si l'autor i l'editorial són de comarques, la cosa empitjora. Llàstima que l'entrevista esmentada, davant la qual em trauria el barret si en portés, no s'hagi produït abans amb motiu de la publicació en català i des de comarques d'aquesta o altres obres de Jordi Cussà o altres escriptors, com Matthew Tree, que el 2019 va publicar un interessantíssim assaig, El conflicte inevitable, que va passar, amb alguna prou lloable excepció, completament inadvertit pels grans mitjans de la capital. N'hi hauria hagut prou de canviar una e per una o i tots els mitjans haurien llançat les campanes al vol. Espero ben sincerament que quan d'aquí a uns mesos Cussà publiqui la seva nova novel·la, El primer emperador i la reina Lluna, els nostres li facin el mateix cas que si la reina es digués Luna.