En l'Evangeli d'avui hi trobem aquesta manera fantàstica que tenia Jesús quan parlava. Fa servir les paràboles perquè entenguem el que volia dir.
Els treballadors de la vinya: un propietari surt de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Fa tracte amb ells per un jornal d'un denari. Cap al migdia, torna a buscar-ne més i fa el mateix, també a mitja tarda i al final de la tarda. De fet ho fa perquè no li agrada veure gent desvagada. Crida a tothom per treballar a la seva vinya.
Quan acaba la jornada, l'amo de la vinya diu a l'encarregat: «crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers».
Però, vet aquí que els darrers van cobrar un denari, i els que havien començat de bon matí van pensar que a ells «els tocava cobrar més» per haver treballat tot el dia. Però no va ser així. L'amo els diu: «no havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que es teu i ves-te'n».
Que humana és aquesta actitud. Nosaltres hem fet més feina, per tant hem de rebre gratificació. Nosaltres som més bons, les coses ens han d'anar millor. Nosaltres, complint les normes, som gairebé perfectes, per tant... Nosaltres...
En aquest temps d'incertesa i d'injustícies humanes, potser ens cal abandonar-nos amb tota sinceritat a les mans de Déu. No vulguem imposar el «nosaltres» davant dels «altres». Si som, és perquè hi ha els «altres», i davant d'això deixem que Déu faci de Déu.
Déu ens hi vol a tots, a treballar a la seva vinya. La seva justícia i la seves mides no són les nostres.
No lluitem per ser els primers, hem de lluitar per ser misericordiosos, com ho és el Senyor.
(Un altre dia parlarem del significat de la paraula «misericòrdia).
