Benvolguda alcaldessa, de Barcelona. Els darrers dies he notat en declaracions seves per terra tuit i aire una certa animadversió als de fora. Més en concret als cotxes dels que som de fora. En concret als cotxes dels que som de comarques i no ens queda més remei que agafar, sí o sí, l'auto per venir fins a ca seva. I sembla, pel que veig que diu, que això la molesta. I em sap greu, no m'ho he pres gens bé. Li fem nosa. Els nostres cotxes li fan nosa. I, francament li ho diré, la veig errada. I airada. I difosa. I confosa. Penso que confon el pollastre que té a dins amb els seus, i els seus cotxes, amb el farciment dels que venim de fora. I penso que es pica i la pren amb naltros, els de comarques, perquè amb els de comarques s'hi veu amb cor. Sol passar. Sap què? A banda que s'equivoca, alcaldessa Colau, li diré, ja que no m'ho demana -perquè fa temps que ningú de BCN ens demana res-, que els que venim, hi venim per força. Cada cop més per força i menys per ganes. De ganes, poques. Perquè amb la ciutat que els està quedant convida més aviat a fugir-ne cotxes ajudeu-me que no pas a apropar-s'hi a fer res. I encara menys amb aquests invents de carrers tallats a cop de mur New Jersey i coloraines de P3 per fer veure que es boniqueja una cosa que no n'és. Ja s'ho faran. No ens volen. No ens volen veure entrar amb els nostres cotxes i ens treuen fins i tot els pàrquings dissuasius a les entrades on podríem aparcar. Ens maltracten amb desaire de capital, una capital que cada cop és menys capital i més desairada. I no ho dic jo, que ho diuen els que hi viuen. Sap, alcaldessa, li fem falta els de comarques, i ara més que els guiris no hi són. Amb la diferència que als guiris se'ls pot maltractar a cops de paella rància i sangria del perol, però a naltros no. No vindrem pas. Just el mínim que ens sigui imprescindible. I no només això, sinó que ens plantejarem, els de comarques, fer pagar els de la capital cada cop que s'apropin als nostres pobles i paisatges, i ho farem ara que sabem que s'han adonat, per fi, que, confinat per confinat, potser a comarques s'hi està més bé. No en tingui cap dubte. Ah, i ens negarem a seguir venint a fer reunions per a les quals sempre ens fan baixar -i rucs baixem-, i farem pujar els de la capital a comarques i així podran comprovar que la distància, ai las!, és la mateixa. Ni s'ho imaginen. Això sí, i posats a estar d'igual a igual els farem venir en transport públic -s'ho imagina?-, i així descobriran, d'una p... vegada, com els hem estimat sense queixar-nos fins ara, i que si venim en cotxe fins a la seva capital no és per ganes ni per vici, ni per pijos ni per mandra, ni per embrutir ni per molestar, sinó perquè en aquest país de fireta no es pot fer de cap altra manera. Reflexioni-ho bé, senyora alcaldessa, i no ens miri de tan mala manera.
